«M'ho plantejo i no veig impossible dirigir el TNC»

Sòfocles i Shakespeare se citen al Romea de la mà de Wadji Mouawad, autor canadenc d'origen libanès. Seva és la tragèdia contemporàniaIncendisque Oriol Broggi i la companyia La Perla 29 presenten avui amb Julio Manrique i Clara Segura al capdavant de l'elenc. Aquest drama familiar, que va tenir versió cinematogràfica, forma part d'una tetralogia sobre la recerca dels orígens que ha fet de Mouawad un dels grans dramaturgs d'avui.

-¿Per quèIncendis és una obra tan elogiada?

-És una gran epopeia. A partir d'una història familiar situada a la guerra del Líban, encara que no l'esmenta mai, parla de totes les guerres. Podria ser la dels Balcans o la guerra civil espanyola. Parla d'amor i odi, de la humanitat.

-¿Com se sent davant un projecte de tanta envergadura? ¿És el més difícil que ha fet mai?

-T'atabales una mica i et poses més nerviós del que és habitual. El més difícil és controlar aquests nervis. L'obra és comparable aHamlet, El rei Learo Antígonaa l'hora de muntar-la. Mouawad és un gran autor.

-O sigui que la responsabilitat està a la mateixa altura. No pot fallar.

-Si no funciona és per culpa nostra, i això fa por. Quan fas Shakespeare o Sòfocles ja els coneixes una mica. Aquesta és una obra nova.

-Amb Julio Manrique va fer Hamlet i amb Clara Segura, Antígona iElectra. Tenir aquests còmplices ajuda.

-Sense ells, sense aquests dos intèrprets, no hauria fet aquesta obra. Primer vaig tenir la idea de tornar a treballar amb ells i vam pensar a adaptarUna jornada particular[pel·lícula d'Ettore Scola]. No va poder ser per un tema de drets. Llavors vam trobarIncendisi tots vam flipar.

-Defineixi Manrique com a actor.

-El Julio és molt intel·ligent i també passional i intuïtiu. És un monstre a l'escenari perquè ho domina tot. Està com un pop enganxat a tot. Va al gra i la clava.

-Torn per a Clara Segura.

-És un altre monstre i té una gran capacitat per fixar molt aviat el personatge. En el segon assaig li pots demanar que es posi a plorar i no para. És increïble. Tots dos són molt concrets, molt precisos, quan parlen. Són relativament joves per ser tan bons.

-Li ha canviat la cara al Romea, amb un escenari circular avançat i una grada de públic on hi ha l'escena habitualment. I no hi falta la sorra de la Biblioteca, la seva casa i on podia haver fet l'obra.

-Volia fer una cosa diferent al Romea. Volia modificar les regles. És veritat que la podríem haver fet allà, on hem assajat, però la Biblioteca no té la història de gran espai teatral que té el Romea.

-Estrena en un teatre històric, acaba de rebre el Ciutat de Barcelona per Luces de bohemiai ha firmat un conveni de cessió de la Biblioteca. ¿És aquest l'any Broggi?

-El premi també ha ajudat al conveni. Les coses sempre costen però ara estem en un bon moment i sembla que costin menys. Ara podem fer una obra fora de la Biblioteca però amb el nostre estil de fer les coses.

-S'ha convocat el procés de successió de Belbel en la direcció artística del TNC. ¿Aquest estil de fer les coses tan artesanal és compatible amb el gran teatre públic?

-Si hi ha ganes de fer-ho compatible, el Nacional és una opció que m'interessa. M'agrada la idea de servei en el teatre, i el Nacional és un gran teatre que serveix molt. Al TNC no li aniria malament adequar-se a les formes de treballar de La Perla. El nostre teatre arriba a partir de la passió que hi posem i vol apassionar l'espectador. És veritat que el nou director arribarà en un moment difícil per la crisi, però això no m'espanta.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-¿La Perla 29 ja pot volar sense Oriol Broggi al capdavant de la nau?

-Seria incompatible. També m'il·lusiona pensar que el projecte de La Perla està prou consolidat perquè pugui funcionar amb una altra gent. Per tant, m'ho plantejo i no veig impossible anar al Nacional. Tinc bona relació amb l'administració.