El Pritzker mira cap a la Xina

Deu ser perquè la Xina és una de les economies més dinàmiques del món o perquè és un dels països on actualment construeixen més els arquitectes de renom (Zaha Hadid, Jacques Herzog, Rem Koolhaas, Pierre de Meuron i Norman Foster, entre altres, tenen projectes en marxa) però el cas és que aquest any el premi Pritzker, considerat elnobel de l'arquitectura, ha premiat doblement el país asiàtic: no només ha guardonat un arquitecte xinès Wang Shu (Urumchi, 1963) que ha construït tots els seus grans projectes al país sinó que la cerimònia d'entrega, itinerant, se celebrarà per primera vegada a la Xina, serà a Pequín el 25 de maig.

«El fet que s'hagi elegit un arquitecte xinès suposa un important pas en el reconeixement del paper que tindrà la Xina en el desenvolupament dels ideals arquitectònics. A més, l'èxit de l'urbanisme xinès en les pròximes dècades serà important, no ja per a la Xina, sinó per al món sencer», segons Thomas J. Pritzker, promotor del premi. Encara que les raons que argumenta l'acta del jurat per a la seva elecció no són tant la nacionalitat de Wang Shu com la capacitat de la seva arquitectura

-«atemporal, profundament arrelada en el seu context i malgrat això universal»- per «transcendir» l'etern dilema entre tradició i modernitat.

L'«ús de materials reciclats» és un altre dels motius que destaca el jurat, així com «la seva habilitat per treballar projectes de diferents escales». També apareix en l'acta la referència a la paraulaamateurque llueix en el nom del despatx de Wang Shu-Amateur Architecture Studio-,

i ho fa per ressaltar que el treball de l'arquitecte llorejat no és el d'un aficionat sinó que és el d'un «virtuós». L'estudi el va fundar a Hangzhou, el 1997, i el nom és una crítica a la complicitat de molts col·legues del seu país en la demolició d'extenses i històriques àrees urbanes. «No hem de demolir la història en nom del desenvolupament», afirma el noupritzker.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

TOTXOS I TEULES / Wang Shu és coherent amb les seves idees, i així, dels edificis destruïts n'aprofita molts materials, com els dos milions de totxos i teules provinents de la demolició de cases tradicionals que va utilitzar per construir el Campus Xiangshan de Belles Arts de Hangzhou, un dels seus projectes més ambiciosos. També hi ha elements reciclats al Museu d'Història de la ciutat portuària de Ningbo, el seu treball més conegut, i al pavelló que va dissenyar per a l'Exposició Universal de Xangai, una de les seves últimes obres.

Per Wang Shu el premi ha estat un «honor» i una «sorpresa», una sorpresa que li reportarà 100.000 dòlars (74.600 euros) i una medalla de bronze amb una inscripcióFirmitas, Utilitas, Venustas, (Fermesa, Utilitat i Bellesa) el lema de Vitruvi, un dels pares de l'Arquitectura.