Yuja Wang, estil al piano

Als seus 25 anys, Yuja Wang destaca com una de les pianistes amb més personalitat de la seva generació. Aquesta xinesaamericanitzada, coneguda com a «dits veloços», ha cultivat tant el seu estil en el vestir -sexi com cap altra- com el seu impressionant talent. Espera demostrar-ho aquest vespre, en el seu debut barceloní, amb un recital al Palau de la Música. El programa inclou obres de Rakhmàninov, Scriabin, Brahms i compositors espanyols.

«Tinc moltes ganes de tocar a Barcelona. Hi vaig venir de vacances i em va encantar», diu la intèrpret, que acostuma a viure més en hotels que a la seva casa de Nova York.

Aquesta fan declarada d'Horowitz, Art Tatum i Rakhmàninov prefereix no parlar del seu compatriota Lang Lang. Respecte de la bogeria sorgida a la Xina arran de l' èxit de joves pianistes mediàtics, destaca: «L'important no és triomfar o tenir èxit, que és una cosa que va i ve. El que és primordial és disfrutar al piano, sentir devoció per la música».

Ella va començar als 6 anys les classes de piano, una afició que combinava amb altres com la pintura i la cal·ligrafia, fins que la seva passió per l'instrument es va imposar. Als 14 va deixar la Xina per seguir els seus estudis al Canadà i després als EUA.

MAGNETISME / Ha editat quatre discos. L'últim,Fantasia, és un homenatge a les peces que més li agraden. La majoria han estat ofertes com a bisos als seus concerts per tot el món.Fantasia està impregnat del magnetisme del film d'idèntic títol de la factoria Disney, que combina dibuixos animats i música clàssica. «Totes les obres del disc formen part de mi, vaig créixer amb elles. En aquest aspecte em resulten molt íntimes», explica. D'entre totes les obres destacaL'aprenent de bruixot,de Dukas. «Va ser una de les melodies que em va inspirar per ser pianista. Sempre l'associo a la pel·lícula». Obres de Scriabin, Rakhmàninov i Albéniz figuren entre les seves favorites. Sobre la inclusió deTriana,d'Albéniz, comenta: «Sempre m'ha agradat la música espanyola. Connecto tant amb aquesta obra com ambCarmen, que va adaptar Horowitz, de caràcter espanyol. M'admira la força, aquesta dualitat entre temperament i atreviment, dolçor i tendresa».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

ANY SABÀTIC/ Tot i tenir una agenda molt plena, amb més de 100 concerts a l'any, Wang intenta dedicar «almenys una o dues hores al dia al piano, encara que viatgi», explica. «Estic plantejant-me agafar un any sabàtic. No tot s'aprèn assajant. Em convindria parar. Necessito créixer, desenvolupar-me i respirar», assenyala. «Tinc compromisos fins al 2014, després podré parar. Al cap i a la fi no em mana ningú», diu en broma.

Però no estarà gaire temps aturada. «Vull aprendre més de literatura, de vfilosofia i de cine. Em ve de gust tenir més temps per a mi i llibertat per fer el que em doni la gana». Sobre el seu interès pel setè art, aclareix: «Per a mi un director musical és el mateix que un director de pel·lícules. Tots dos han de saber tocar moltes tecles. En aquest sentit també és com un pianista», diu rient. I riu encara més quan se li comenta que deu ser difícil fer recitals amb models escotats i talons d'agulla. «Em vesteixo amb la roba que m'agrada. Em tornen boja les sabates de taló i els vestits elegants. Però vaig canviant d'estil. M'agrada jugar amb la meva imatge».