Hitler, «un porc de la rereguarda»

El soldat Adolf Hitler que el 1914 es va allistar voluntari per combatre a l'Exèrcit bavarès en la primera guerra mundial era un artista fracassat que pintava postals. Un ésser solitari i anodí que mai participava en les festes dels seus companys del Regiment List i que estant de permís, mentre els altres freqüentaven tavernes i bordells, es dedicava a fer turisme amb una guia d'arquitectura sota el braç. Va ser soldat ras, no caporal, no tenia dots de comandament ni de lideratge i mai se li va sentir ni un sol comentari antisemita, i si bé va resultar ferit, no va ser a primera línia de foc. No va ser cap heroi, però tampoc va tenir gaires oportunitats de ser un covard. Perquè el soldat Hitler va ser destinat a una còmoda i poc perillosa feina de correu al centre de comandament i, mentre els soldats del front patien carnisseries com la batalla del Somme i suportaven aigua i fang fins a la cintura a les trinxeres, envoltats de cadàvers putrefactes i delmats per les bombes i el gas mostassa, ell, sec i ben alimentat, dormia a cobert a centenars de metres d'ells. Però aquestes no són totes les revelacions que l'historiador Thomas Weber, doctorat a Oxford i professor d'Història a la Universitat d'Aberdeen, descobreix aLa primera guerra de Hitler(Taurus).

Explorant un filó de documents i cartes originals del Regiment List, amb un 70% de material inèdit, la investigació de Weber tomba mites creats, tergiversats i exagerats pel mateix Hitler i la propaganda nazi després de la gran guerra, que qualificaven el seu paper de «valent, intrèpid i extraordinari». El principal, destaca a Barcelona l'autor, és «la idea que ens han fet creure que Hitler va ser fruit de la primera guerra mundial», que la brutalitat del conflicte va radicalitzar les seves idees i les dels seus companys i que això va originar el nacionalsocialisme. «La guerra sí que va fer d'Alemanya un país menys estable i més volàtil, però una anàlisi del que els soldats del regiment de Hitler van votar abans i després de la guerra dóna resultats molt similars: reformistes i democràtics. No van canviar les seves idees polítiques». L'ultranacionalisme nazi va ser més conseqüència de la postguerra i la crisi econòmica d'entreguerres.

¿I Hitler? ¿Com pot ser que una persona que no va destacar en res en la guerra arribés a ser un tirà de tal magnitud? «És la pregunta del milió de dòlars. Mai va ser ascendit perquè cap oficial va veure en ell dots de comandament. A finals del 1918, al tornar de la guerra, era un ésser solitari i estrany, i és sorprenent que en menys d'un any es convertís en el líder carismàtic que va ser. Això apunta a una transformació radical no només personal, sinó a nivell polític. Durant la guerra les seves idees polítiques eren molt fluctuants. No es pot dir que fos la guerra el que el va canviar».

En les comptades fotografies amb altres correus Hitler sempre surt a la cantonada, i en l'única imatge d'ell sol en la història oficial del regiment (a dalt) «l'únic reconeixible és el bigoti». «Va ser un soldat atípic, però va ser un bon soldat, diligent, feia el que s'esperava d'ell i queia bé als seus iguals, els que feien la mateixa feina que ell, encara que no participés dels seus entreteniments i bromes. S'asseia en un racó llegint el diari o dibuixant. En canvi, els soldats que estaven a primera línia no tenien tan bona idea d'ell ni dels altres correus, ja que els deien 'porcs de la rereguarda'». No és estrany, perquè mentre que a les trinxeres queien com mosques, la taxa de supervivència dels correus del regiment va ser del 100%.

«No és que llavors ja fos un monstre -apunta Weber-, però és revelador que el vincle més fort que va establir en la guerra fos amb un gos que es deia Foxl. No era normal perquè no sentia la necessitat d'interactuar, establir vincles humans o buscar el suport d'altres correus, tot i que sí que els considerava com una família adoptiva perquè no va conservar la relació amb la seva. Però no sentia els impulsos humans d'altres soldats pel sexe o la beguda. El consideraven un ésser asexuat».

SENSE ANTISEMITISME / Una de les sorpreses més grans per a Weber ha estat comprovar «l'absència d'antisemitisme a l'Exèrcit. Potser hi va haver algun comentari antijueu, però res comparat amb el que va venir després. Els soldats jueus estaven més integrats i arrelats a l'Exèrcit que el mateix Hitler. Aquí hi va haver una transformació a Alemanya, perquè si hi havia un cert antisemitisme a nivell religiós i econòmic, a nivell racial era molt limitat».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Més sorprenent és que una de les dues creus de ferro de Hitler va ser a proposta d'un oficial jueu, Hugo Gutmann, un nom que la propaganda nazi es va afanyar a silenciar. «Va ser molt estrany, però reforça el fet que Hitler mai va expressar el seu antisemitisme públicament. Si no, difícilment l'hauria proposat».

UN CLON / Les creus de ferro es prodigaven entre la tropa de rereguarda, més per la seva proximitat als oficials que les proposaven que no pas per la seva valentia. «Els soldats rasos de la línia de foc, que podien ser els més valents, rarament rebien aquesta medalla». ¿I si Hitler hagués estat a les trinxeres? «Hauria tingut moltíssimes més possibilitats de morir i potser la història del segle XX hauria estat totalment diferent. Però probablement hauria sorgit un clon seu, encara que veig més possible un líder autoritari a l'estil de Franco».