Una mort anunciada

S'acosta Sant Jordi i a les llibreries ja no hi caben més novetats. Els llibres lluiten per un espai visible i, de sobte, els títols gairebé nous passen a la reserva. És com si algú posés el comptador a zero. Pensava en aquesta fugacitat l'altre dia, després de llegir un llibre fascinant del qual s'ha parlat poc:Només per a gegants, deGabi Martínez (Ara llibres). Aparegut a finals del 2011, fa una eternitat, aquest reportatge periodístic en forma de novel·la mereixeria més lectors perquè és un llibre intens i original.

Només per a gegants indaga en la vida insòlita i la mort anunciada deJordi Magraner, un jove francès d'origen valencià que el 1987 va viatjar fins al Hindu Kush, la regió fronterera entre el Pakistan i l'Afganistan, i hi va viure durant 15 anys. La seva principal missió era buscar el ieti (sí, el monstre de les neus), però a poc a poc es va convertir en un ésser incòmode per a les autoritats i en tota una personalitat entre els kalash, els pastors de la regió.

Cap occidental coneixia millor els seus costums. Els donava feina, obria vies per a les oenagés o educava els seus fills, però també els imposava el seu caràcter obsessiu i contradictori. Aquesta imatge va començar a trontollar amb l'auge dels talibans a la regió.JordiMagraneres va convertir en un indesitjat per als musulmans i la policia li va advertir que corria perill. Llavors, un dia d'agost del 2002, va aparèixer assassinat a casa seva.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Anys després,Gabi Martínez va agafar aquesta història real i la va seguir fins on li va ser possible, que és molt lluny. Va conèixer la família i els amics deMagraner, també els seus enemics; va llegir els seus diaris i cartes, va estudiar les seves fotos; va viatjar fins al Pakistan i va posar la seva vida en perill. Després va orquestrar tota la informació i la va escriure com una novel·la d'aventures i misteri, però també com el retrat d'un home temerari, mitòman, amb les seves zones d'ombres (en la seva sexualitat, per exemple), també com un llibre de viatges i un document polític.

El resultat és un relat arriscat, que mereix el favor del boca-orella. És així: qui el llegeixi, el recomanarà.