Còmics que s'han de llegir

Quan tota una autoritat en la matèria afirma que «davant els avenços d'internet i la tecnologia cinematogràfica i sonora qualsevol podria pensar que a aquestes altures el còmic ja hauria desaparegut, perquè és un mitjà molt arcaic i molt ineficaç», l'oient es pregunta de seguida com arreglarà el seu interlocutor telefònic des de Madrid aquest lleig al gènere. Però el britànic Paul Gravett no dóna temps al desànim: «Per això és extraordinari que aquest mitjà segueixi prosperant. Sóc optimista perquè el còmic té l'avantatge d'utilitzar imatges i si combinant-les amb paraules hem fet coses meravelloses podem fer coses més meravelloses encara».

Gravett, que participa en unes jornades del British Council, ha mogut la batuta d'una orquestra de 67 experts de 27 països, entre ells el català Alfons Moliné, per crear1.001 cómics que hay que leer antes de morir (Grijalbo), un recorregut amb voluntat de cànon imprescindible en la història del gènere. Inaugurat el 1837 amb la tira còmicaLos amores del señor Vieux Bois, del professor suís Rodolphe Töpffer, el colofó el posa la monumentalHabibi(Astiberri), de Craig Thompson, del 2011. En aquests 174 anys entre totes dues no faltenTintíniAstèrix,Supermani altres superherois de DC i la Marvel, elMausd'Art Spiegelman, l'undergroundde Robert Crumb o Gilbert Shelton,Persèpolisde la iraniana Satrapi, o el pioner del manga Osamu Tezuka.

'EL ARTE DE VOLAR' / En aquesta guia il·lustrada brillen 16 títols espanyols, entre ells clàssics del tebeo comMortadel·lo i FilemóiLa familia Ulises.Gravett sent debilitat per «un llibre fantàstic amb una història molt bella sobre el pare del guionista i la guerra civil»:El arte de volar, Premio Nacional de Cómic de Kim i Altarriba. Gravett, escriptor i comissari d'exposicions d'art gràfic, que no va faltar a la mostra de còmic espanyol a Angulema, creu que aquest «hauria de tenir més projecció internacional» i aconsella «aconseguir ajudes del Ministeri de Cultura a la traducció i l'exportació. La Bèlgica flamenca ja fa quatre anys que ho fa i els seus joves talents estan sent descoberts ara a França, Anglaterra i els Estats Units».

«El còmic està deixant de ser un gènere minoritari per obrir-se a un lector més ampli -opina-. Però no convé adormir-se perquè a Occident segueix sent una mena de subliteratura. El que està bé és que sobretot al Regne Unit i els Estats Units hi ha novel·listes com Dave Eggers, Zadie Smith, Nick Hornby i Phillip Pullman que parlen positivament de la novel·la gràfica i hi veuen un avanç i una evolució dins de la mateixa novel·la com a gènere».

En part aquest nou públic es deu a la novel·la gràfica compromesa i de denúncia que destil·len els reportatges de Joe Sacco o obres biogràfiques de l'estil de Spiegelman i Marjane Satrapi. «El còmic té un paper important al revelar la perspectiva individual davant els fets històrics i els problemes actuals des d'un punt de vista íntim, més que altres mitjans, la televisió o internet. Quan llegim aquests còmics veiem la representació de l'experiència d'un individu i això l'acosta enormement al lector».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

SUPERHEROIS / ¿Internet, amenaça o aliat? «És una oportunitat fantàstica perquè un artista elimini obstacles del mitjà imprès al no dirigir-se a una editorial, i el lector no ha d'anar a la llibreria. És la relació més directa entre lector i autor. Una altra cosa és què passa amb el còmic electrònic que al fer servir tècniques d'animació i so s'allunya del tradicional i pot convertir-se en una forma limitada del cine».

¿Sobreviuran els superherois? «Sí. Hi ha dos futurs possibles, és molt probable que Superman i Spiderman segueixin existint d'aquí 50 anys perquè la Warner i Disney no els deixen morir o bé que se'ls doni una injecció de creativitat i imaginació i segueixin evolucionant». I per si algú tenia alguna esperança, «no vindrà ningú de Kripton a salvar-nos de la crisi».