Les pornografies

Ve de lluny el desig d'acabar d'una vegada per sempre amb el porno al carrer. Suposo fins i tot que aquest desig és tan vell com l'ofici més antic del món. Però segueixen, l'un i l'altre. De fet, una vegada més, les autoritats han tornat, amb renovat acarnissament i traïdoria, al vell propòsit de salvar les aparences de la nostra ciutat, fent que els draps bruts es rentin a casa. Tothom ho sap: el que no es veu no existeix. Així de simple, així de tonto i inútil.

Més enllà de consideracions serioses de tota mena, em deixa atònita la desmemòria i la santa innocència de les nostres autoritats. A més a més d'oblidar l'antiga tradició portuària, transgressora i divertida d'aquesta ciutat, que va sobreviure fins i tot al franquisme, aquests senyors semblen voler passar per alt, ja avançadet el segle XXI, que el que volen prohibir al carrer ja ho tenen fa temps, i ben viu, a les seves pròpies llars. Gràcies a l'adveniment d'internet, el porno campa al seu aire també «a casa», a l'abast incontrolat de cadascú, a totes hores i a qualsevol edat, solitari i ocult.

No obstant, mentrestant, a ningú se li ha acudit treure del mig màfies i xulos que s'enriqueixen amb aquest negoci carnal, ja sigui al carrer o electrònic. ¡Que els persegueixin a ells, que els jutgin i els condemnin!

Hi haurà qui preferirà el món onanista i potser una mica malaltís de la pantalla electrònica. Altres advocaran més aviat pel porno al carrer, expeditiu, exhibicionista, i, en tot cas, sempre tristament fanfarró.

Notícies relacionades

El fabulós poder de les metàfores

Bunbury torna al seu jo llatí

Amb aquesta situació, ¿com es pot obligar l'ésser humà a prescindir de la seva innata pulsió sexual? Les esglésies monoteistes, al convertir-la en un acte il·lícit, la van condemnaripso factoa la fatalitat de la prostitució, al sexe clandestí i encanallat pels diners, que l'ha convertit en un negoci mi­lionari.

Senyors, tinguem almenys, a aquestes altures, la decència de reconèixer que, al cedir-li a les esglésies el control del nostre cos, vam caure en una trampa diabòlica de la qual ja no sabem, ni sé si podrem, sortir!