Amaral: "Som caòtics i desordenats"

Es van conèixer fa 20 anys en un bar de Saragossa i avui pràcticament no necessiten presentació al nostre país perquè més o menys tothom ha sentit alguna cosa d'ells.Juan AguirreiEva Amaralsón els components d'Amaral, i aquesta nit presenten el seunou disc,Hacia lo salvaje, aLa Farga, a l'Hospitalet de Llobregat.

Els agrada el cine i anar a nedar, però si no s'haguessin dedicat a la música, no tenen ni idea de què hauria estat d'ells. N'han parlat moltes vegades. No s'ho imaginen. Per ara estan de gira amb el seu setè disc, però tenen idees i cançons suficients per llançar el pròxim, que encara no saben quan sortirà perquè, tal com diuen ells, "mai ens posem dates". Unes quantes hores abans del concert, viatgen en tren a Barcelona. El Juan agafa el telèfon i l'Eva dorm.

--Falten només unes hores per al concert. ¿Com estan els ànims?

--Estem desitjant tocar. Serà un concert elèctric i canyer. En tenim moltes ganes.

--¿Què heu fet avui?

--Jo m'he llevat aviat i he anat a arreglar el pedal de la bici, que se m'havia trencat. Des que tinc 15 anys vaig en bici a tot arreu, encara que ara vivim al centre de Madrid i en aquesta ciutat quasi no hi ha carril bici. Després d'això, ens hem reunit per decidir les cançons que anàvem a tocar.

--¿Ho decidiu el mateix dia?

--Tenim un repertori fix, que són les 12 cançons del nou disc. Però la resta la decidim sobre la marxa, parlant amb la resta de la banda, que estan separats entre Mallorca i Londres.

--¿Què acostumeu a fer el dia d'un concert? ¿Teniu alguna rutina?

--No tenim cap rutina. Som bastant caòtics i desordenats. L'Eva es lleva d'hora, jo me'n vaig a dormir més tard...

--S'ha comentat que aquest és el vostre disc menys comercial. ¿Esteu fent un canvi cap a un estil indie?

--No ens ho plantegem en termes de canvi. I tampoc sabem a què es refereix la gent quan parlen de música indie. Nosaltres fem sempre el que ens surt sense mirar el que hem fet abans. Som un grup que vol anar cap endavant, sense fer segones versions.

--Potser això té a veure amb l'autoedició, que us dóna més llibertat... Ara teniu el vostre propi segell, Antártida.

--No hi té res a veure. Sempre hem buscat la creativitat i hem tingut autonomia. Vam muntar aquest segell perquè l'empresa amb la qual estàvem va ser absorbida per una altra companyia i nosaltres volíem seguir amb la mateixa manera de funcionar.

--Us vau conèixer a la part del darrere d'un bar el 1992 i des d'aleshores sou inseparables. ¿Què va passar allà?

--Res d'especial, va ser tot molt natural. Érem adolescents, coneixíem la mateixa gent...

--Però ja teniu set discos i són molts anys tocant junts. ¿No us canseu l'un de l'altre?

--No, la veritat és que a més tampoc tenim gaire temps els dos sols. Menys quan componem, sempre estem envoltats de la banda, de l'equip de producció, de periodistes... I a més compartim amics.

--Ella va estudiar escultura, i tu, filosofia. Sou una parella molt intel·lectual...

--I ens vam conèixer quan estudiàvem. Però això, estudiar una cosa o una altra, no garanteix la creativitat.

--¿Què en queda, de tot allò que sembla tan llunyà?

--La mateixa filosofia i la mateixa manera d'entendre la música. Busquem el que sigui verdader, anem a la nostra bola, no fem cas de les modes.

--Però les modes us deuen influir una mica...

--És clar, no estem en una torre de marfil. Ens influeixen i estem oberts, però no decidim fer una cosa o una altra per agradar als altres. Treballem amb llibertat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

--Mirem ara cap al futur. ¿Algun pla?

--De moment, tocar aquesta nit i seguir amb la gira.