Carme Riera, elegida acadèmica de la RAE

Carme Riera (que es considera mallorquina de naixement encara que en el seu DNI hi posa Barcelona, ciutat d'on se'n va anar poc després de néixer i on va tornar als 18 anys per estudiar a la universitat) és la sisena dona membre de la Real Academia Española (RAE). La novel·lista, catedràtica de Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona, ocupa des d'ahir la cadiran. Així ho van decidir els acadèmics en una votació en la qual Riera, de 64 anys, es va imposar a l'altra candidata: la poeta malaguenya María Victoria Atencia. De seguida que va ser elegida, Riera va deixar clar que les institucions s'han d'obrir més a les dones perquè «tenen moltes coses per aportar». Dit això, va remarcar que no està a favor de les quotes. «No m'agradaria que algun dia algú digués que jo estic a la RAE gràcies a les quotes», va assegurar. Malgrat això, va recordar que les catedràtiques només representen el 15% a les universitats espanyoles. «Per arribar al 50% potser ha de passar mig segle», es va queixar.

Ferma defensora del català i experta tant en el Segle d'Or com com en l'Escola de Barcelona, tenia el suport dels acadèmics Pere Gimferrer, Álvaro Pombo i Carmen Iglesias. L'autora deNatura quasi morta (la seva incursió en el «difícil» gènere de la novel·la negra) es converteix així en acadèmica de la RAE, juntament amb Iglesias, Ana María Matute, Margarita Salas, Soledad Puértolas (que recolzava la candidatura d'Atencia) i Inés Fernández Ordóñez.

APRENDRE / Riera va assegurar que treballarà en tot el que li diguin dintre de la RAE. «Més que res -va destacar a l'agència Efe- hi vaig a aprendre dels mestres». No obstant, és de preveure que la novel·lista, molt crítica amb l'actual sistema educatiu, lluiti per millorar l'ensenyament a les aules. «Entenc que és un moment de crisi, però crec que caldria retallar en altres àrees abans que en Educació o Investigació, que són un rèdit per al futur», va assegurar la catedràtica, que se sol queixar que els seus alumnes «viuen submergits en la instantaneïtat» i tenen «nul·la comprensió lectora». La novel·lista va comentar que fa pocs dies va preguntar als seus alumnes quin últim llibre havien llegit. Una noia li va contestar:Aliments amb fibra. Com vèncer el restrenyiment. Sense anar a un cas tan extrem, Riera va explicar que molts dels seus alumnes no han llegit mai García Lorca. És més, «alguns no saben ni qui és».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un altre dels cavalls de batalla de la nova membre de la RAE és la defensa a ultrança del català, idioma que compagina amb el castellà. «Les llengües són una espècie de vidre amb el qual que veiem el món. I jo el puc veure en aquests dos idiomes».

Riera va començar a escriure quan tenia 16 anys. Ho feia en la llengua en què la seva àvia li explicava històries i en què parlava amb les amigues i la família. Dos anys més tard, va desembarcar a Barcelona, on va fer Filologia Hispànica. Al llarg de la seva carrera, l'autora deLa meitat de l'ànima iCap al cel obertha conquistat premis com el Ramon Llull o el Nacional de Narrativa.