Llum nova per als clàssics

La idea no és nova. Castalia, la vella editorial que acull els grans clàssics de la literatura espanyola, ja la va abordar als anys 50: traslladar al castellà modern les grans obres de la literatura medieval, de difícil accés per a un públic ampli. Així va néixer la col·leccióOdres nuevos-seguint una cita de Marcelino Menéndez Pelayo, sobre la idea de traduir «vi anyenc en odres nous». Aquest tipus de llibres no sol aparèixer en la llista dels més venuts però s'ha anat fent un forat en les biblioteques d'estudiants i de lectors inquiets.

La reactualització s'inspira en el gran èxit obtingut en aquesta col·lecció per la versió que Pedro Salinas va fer delCantar de Mío Cid. Es tractava ara d'abordar clàssics renaixentistes, una selecció realitzada pel catedràtic de literatura Andrés Amorós, i que, a diferència de l'etapa anterior, s'encarregués la feina a narradors reconeguts. Els tres primers títols de la nova etapa sónLa Celestina, versionada per Soledad Puértolas,Los naufragios d'Álvar Núñez Cabeza de Vaca, en adaptació de José María Merino, i elsEntremesesde Cervantes, abordats pel mateix Amorós.

Puértolas confessa sense ruboritzar-se que en el passat no va portar «gaire lluny» els seus intents de lectura deLa Celestinaen els seus estudis de literatura espanyola. Ha estat ara amb aquesta comprensiva reescriptura, i en un exercici similar a la renovació que aporten les traduccions modernes de clàssics anglesos o francesos, quan realment ha disfrutat de la lectura. Resoldre amb elegància i creativitat cada una de les frases li ha suposat una mena de sudoku. «Després d'obtenir aquest nou coneixement em molestava queLa Celestinaquedés només en un reducte per a especialistes».

En concret, la versió, a més a més de la seva llegibilitat, aporta llum a aspectes que històricament segueixen sent un enigma per al lector modern: ¿Per què els amors de Calisto i Melibea són realment impossibles? Puértolas sosté que el motiu és social i que és el pare de Melibea qui no accepta l'origen de Calisto.La Celestinaés una obra desmesurada, massa llarga per ser representada en la seva integritat i d'una gran complexitat «perquè és alhora còmica, dramàtica, erudita i popular». La versió, segons Puertolas, ofereix una sorpresa inesperada: la modernitat. «Al tractar-se d'una obra de teatre amb diàlegs i sense context resulta més pròxima al lector d'avui que ha de recompondre aquest món. És més moderna que, per exemple,LaRegentade Clarín, que com a autor ho sap tot del seu personatge i en transmet una visió molt més rodona».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

DEBILITAT PER CERVANTES / A Andrés Amorós la seva versió delsEntremesesno li ha donat tanta feina perquè Cervantes -un segle posterior a Fernando de Rojas, autor deLa Celestina-és el fundador del castellà literari i necessitava pocs retocs. Aquests entremesos són una debilitat confessa d'Amorós, exdirector de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que al seu dia es va estrenar en el càrrec amb un muntatge d'aquesta obra dirigida per Joan Font de Comediants. Amorós recorda que la primera representació de La Barraca, el teatre itinerant de García Lorca, va ser precisament un programa amb tres d'aquestes obres breus.

A més de les vuit peces publicades per Cervantes, l'edició en recull dues d'atribuïdes,Los habladores iEl hospital de los podridosque «es compten entre el més còmic del teatre espanyol». A Amorós, que ja va abordar el llibret de l'òperaDon Quijotede Cristóbal Halffter amb un esperit obert trufant el text del clàssic espanyol amb cites de Dostoievski i Kafka, no el preocupen les crítiques dels puristes: «Cervantes és el més modern dels escriptors. Ell es va anticipar a moltes de les tècniques contemporànies i té una il·limitada comprensió de l'humà».