Periodisme en vinyetes

Encara rere els seus impressionantsGorazde,PalestinaiNotas al pie de Gaza,cròniques gràfiques on va retratar amb el pinzell la guerra de Bòsnia i el conflicte arabo-israelià, al pròleg del seu nou treball,Reportajes(Reservoir Books), Joe Sacco (Malta, 1960) es veu en la necessitat de llançar uns dards per «posar en fuga tots els que arrufarien el nas davant la legitimitat del còmic com a forma efectiva d'exercir el periodisme». I és que Sacco s'ha erigit en referent de la vinyeta periodística més seriosa i compromesa, capaç d'atraure sense prejudicis un lector que habitualment no llegeix còmic. Amb ell una altra figura imprescindible, Guy Delisle, que s'estima més definir-se com a observador i documentalista i que amb la seva intel·ligent mirada va penetrar en l'opaca Corea del Nord per descobrir en la reconegudíssimaPyongyangun país que avui, després de la mort del dictador Kim Jong-il, segueix tan hermètic com quan era viu.

Crónicas de Jerusalén (Astiberri), la nova obra de Delisle (Quebec, 1966), que fa un parell de setmanes va recalar a Barcelona per fer unes conferències, està nominada a millor obra estrangera al Saló del Còmic. En una vinyeta, assegut en un cafè de la ciutat vella, reflexiona i fa reflexionar: «Quin lloc més estrany aquell on la visió d'un home armat al mig del carrer no provoca cap reacció de pànic». Perquè a més de no estar exempt de certa ironia, el seu mètode, diu, és documental. «Només explico el que he vist. Sóc el dibuixant que s'asseu en un racó i observa i dibuixa, un home qualsevol que surt al carrer i camina pel barri, que pot quedar fascinat de la mateixa manera davant el Sant Sepulcre que davant les escombraries que s'amunteguen en un barri àrab de Jerusalem i proven com n'estan d'abandonats».

En aquest estil documentalista hi ha Didier Lefèbre. El seu viatge per l'Afganistan dels 80 ocupat pels soviètics amb una càmera va donar lloc aEl fotógrafo,ja un clàssic modern, on va combinar amb mestria relat i fotografia amb el dibuix d'Emmanuele Guibert i que ara es publica en edició integral a Sins Entido.

El mateix Delisle, que es confessa gens amant de «les aventures», defineix Sacco, maltès amb passaport nord-americà, com «un periodista pur» que va a la recerca de l'actualitat allà on té lloc i estableix diferències amb ell perquè el canadenc s'ha nodrit de vivències, anècdotes i converses quotidianes per als seus llibres gairebé sense buscar-ho. Va viatjar a Pyongyang per una feina en un estudi d'animació i després va viure una temporada a Birmània i Jerusalem per la feina de la seva companya a Metges Sense Fronteres i amb els seus dos fills petits.

Notícies relacionades

Els imprescindibles del Saló

Miguel Ángel Sepúlveda: «Aquí hi ha una gran afició al còmic de superherois»

ELS QUE PATEIXEN / Segons Sacco, «el periodista s'ha d'entestar a descobrir què passa i explicar-ho, no castrar la veritat en nom de la neutralitat» i, com un «dibuixant que aspira al periodisme», assumeix les responsabilitats de la professió: «informar amb precisió, citar adequadament i comprovar afirmacions». Així, aReportajes reuneix sis encàrrecs de prestigioses publicacions on porta a la pràctica la cita del britànic Robert Fisk, que afirma que els periodistes han de «ser objectius a favor dels que pateixen».

Sacco visita sòrdids i superpoblats camps de refugiats txetxens a Ingúixia, on parla amb dones com Zara, que treballa 17 hores al dia per mantenir set fills i un marit incapacitat per les tortures russes; viatja encastat ambmarinesnord-americans a l'Iraq i interroga soldats iraquians que només busquen «una forma de guanyar-se el pa»; pren el pols a la xenofòbia contra els immigrants africans sense papers que arriben a Malta i a la por i els prejudicis amb què els rep la població local; o denuncia, bloc en mà, la inhumana misèria a la qual són condemnats a viure a Kushinagar els dalits, els intocables, l'esglaó més baix de l'ancestral sistema de castes de l'Índia. Com apunta Delisle, «obres que busquen un públic amb ganes de llegir relats periodístics interessants».