«M'agrada fer soroll, l'escàndol em diverteix»

Charlotte Gainsbourg (Londres, 1971) ha aconseguit desempallegar-se de l'ombra del seu genial pare, Serge Gainsbourg, per ser reconeguda no només com a actriu, sinó també com a artista pop. Aquesta nit, en el seu debut a Barcelona, la protagonista d'AnticristoiMelancolíapresenta a Razzmatazz 2 (22.30 hores) el disc de cançons inèdites i preses en directe Stage whisper.

-En aquesta nova gira està acompanyada pel neozelandès Connan Mockasin. ¿Una ànima bessona?

-¡Potser sí! Vaig gravar una cançó amb ell (Out of touch) per al meu últim disc i a partir d'aquí la nostra relació va créixer d'una manera natural. Va tocar amb mi en algunes televisions, en alguns concerts especials… I al final vam voler fer aquesta gira junts. És una delícia comptar amb ell.

-En aquests directes, ¿adapten el material antic al so còsmic de Mo-

ckasin?

-Tot sona a Mockasin (riu). L'ideal era fer un directe de so cohesiu, i m'he deixat portar per ell. Però amb gust, és clar. El seu so és especial. Les cançons sonen molt elèctriques, però a la vegada també resulten íntimes. Connan sap com portar aquesta paradoxa.

-Connan deu estar aclaparat. El disc Forever dolphin love i, en particular, el temaIt's choade my dear semblaven molt influïts per la música del seu pare, Serge.

-Jo no hi vaig trobar cap vincle amb la música del meu pare. Però m'agradava el que Connan feia i va arribar la connexió. Jo sóc del parer que és millor no pensar massa sobre les coses i deixar-se portar per sensacions i vibracions. Rarament t'equivoques quan confies en alguna cosa abstracta.

-Gires, rodatges, família. ¿Com s'ho fa per combinar tot això?

-És difícil, perquè les tres coses requereixen molt de temps. És difícil planificar sense que una de les tres pateixi. Intento planejar les coses amb molta antelació per no sacrificar pel·lícules o actuacions que m'interessin. I no descuidar la família.

-¿Se l'emporta de gira?

-M'emporto el meu fill petit. Els altres dos ja són grans i no es poden perdre les classes.

-Alguns recordem amb carinyo la seva pel·lícula Amoureuse, del 1991. ¿Va ser allà, on va conèixer el seu marit, Yvan Attal?

-No, va ser el 1990 durant el rodatge d'Aux yeux du monde…El director d'Amoureuseera el meu padrastre, Jacques Doillon. Em va dir si volia fer una pel·lícula i que el protagonista masculí seria Yvan Attal. Ell no sabia que estàvem junts. ¡Jo vaig acceptar el paper només per estar amb Yvan!

-En una entrevista recent amb el diari The Guardian va assegurar això: «Si estic bé en una escena és un miracle». Deixi'm dir-li que és molt injusta amb vostè mateixa.

-Gràcies, però és una cosa que crec de debò. Encara no sé gaire bé on vaig a l'hora d'actuar.

-Ara està rodant una nova pel·lícula amb Lars von Trier, The nymphomaniac. És la seva tercera col·laboració després d'Anticristo iMelancolía.No totes les actrius es moren per repetir amb ell...

-Jo penso que això no és veritat. Que només és una llegenda. La gent té por de Lars von Trier, però en realitat és un home molt dolç. I té un grup d'actors que el segueixen vagi on vagi.

-¿Què ens pot explicar sobre The nymphomaniac?

-Que fa molta por (riu). És… És tan extrema... Lars ha volgut indagar molt profundament en la meva intimitat. És bastant increïble.

-¿Treballar amb Von Trier l'està convertint en una actriu addicta als papers, diguem-ne, perillosos?

-Ell em porta a llocs foscos als quals jo no aniria pel meu compte en la meva vida quotidiana. I si accedeixo a visitar aquests llocs és perquè ell m'hi porta agafada de la mà. Confio en ell. No em faria cap gràcia anar sola a aquests llocs. Però comparti-ho amb Lars… És difícil d'explicar. És un gran acompanyant.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-¿Diria que ha heretat del seu pare el gust pel risc? Fins i tot per la provocació.

-Quan vam anar a Cannes amb la pel·lículaAnticristo,ho confesso, em sentia orgullosa d'estar fent una mica de soroll. Ho vaig trobar divertit. L'escàndol em diverteix. Potser sí que és una cosa que he heretat del meu pare.