Siniestro Total convida els seus fans a 'Tierra ignota'

Siniestro Total amenaça amb un viatge a «territoris desconeguts, no trepitjats per l'home blanc», segons anuncia amb habitual ironia Julián Hernández, cantant i líder d'aquest grup gallec de venerable trajectòria irrespectuosa. La seva nova gira,Tierra ignota, que s'alimenta de material poc prodigat de la seva trajectòria («cançons mai interpretades en directe, rareses, cara B i altres luxes asiàtics», anuncia a la seva web), recala avui a Bikini (21.00 hores).

Per Hernández, recórrer a aquest repertori és «un alliberament» que els permet distanciar-se del guió d'èxits (encara que alguns sonaran aquesta nit). «Hi ha cançons que teníem aparcades com fills tontos», estima, i cita com a exemples les dues de la banda sonora de800 Balas,d'Álex de la Iglesia. Van ser els seus fans els que els van donar la idea. «Ens preguntaven per què no tocàvem aquesta cançó o aquella». Ara, la xarxa facilita un contacte amb els seguidors que el grup sempre ha cultivat. «La nova tendència no ens agafa amb el peu canviat», apunta.

Notícies relacionades

¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?

Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»

30è ANIVERSARI / Ara es compleixen 30 anys de l'edició del seu primer disc,¿Cuándo se come aquí?, efemèride que no ha mogut el grup a realitzar una gira amb pompes ihits. «La nostàlgia és un sentiment reaccionari i paralitzant. Serveix perquè et quedis abstret pensant en com eren de bons els vells temps», apunta el líder de la banda, que té molt clares les seves prioritats. «El que volem és tocar», subratlla.

Siniestro Total va ser, als anys 80, un dels grups bandera de la moguda viguesa, escena en què operaven Os Resentidos -el seu cantant, Antón Reixa, s'acaba de col·locar al capdavant de la SGAE-. «¡Jo no em ficaria en un embolat com aquest!», diu Hernández entre rialles. «Reixa té una feina enorme, però a Galícia ha demostrat que és un bon gestor. Se li han de donar, almenys, els cent dies de gràcia», concedeix.