De Flotats a Arquillué

L'ombra de Josep Maria Flotats és tan allargada que han hagut de passar gairebé 30 anys, 27 concretament, perquè un director i un actor es decidissin a recuperar per a la cartellera teatral barcelonina un personatge tan universal com Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand. Oriol Broggi i Pere Arquillué compliran avui a la Biblioteca de Catalunya un somni d'adolescència. Tots dos van quedar meravellats, com a joves espectadors, amb el muntatge de Maurizio Scaparro que va reobrir el Poliorama després d'una llarga reforma. «Aquesta obra va ser una de les raons que em van portar al món del teatre», explica Broggi. Arquillué, mentrestant, se sent molt orgullós d'agafar el llunyà testimoni de Flotats. «Per a mi és un privilegi, perquè el Josep Maria és un mestre i un amic».

Cyrano de Bergeracarriba a un espai ideal, segons el director, per a la història de l'heroi romàntic i nassut. «No s'ha d'adaptar la Biblioteca. Només fan falta actors que diguin el vers amb una espasa». La nau gòtica i el terra de sorra seran, en els diferents actes de l'obra, un teatre, un carrer, una pastisseria, un carreró i una abadia.

Per aquests escenaris es mourà Cyrano, l'heroi, l'home total, capaç tant en el món de les lletres com en el camp de batalla. «És un personatge romàntic, un esperit lliure, enamorat de la vida, de Rosaura, de moltes coses», diu Arquillué, que destaca, no obstant, que també té un costat fosc. «No és la bondat pura». Aquesta amargura es reflecteix en el seu ridícul nas, «una metàfora i també una màscara» que ha permès a l'actor desenvolupar un treball «més natural, més de veritat». Arquillué llueix un motllo adaptat al seu nas amb la idea que l'espectador pugui arribar a dubtar de si és real.

El deforme i punxegut òrgan, segons Xavier Bru de Sala, que torna a firmar una traducció en què ha fet «petits ajustos», remet a la incapacitat de l'heroi per a l'amor. «És una cosa molt visible com a metàfora d'un defecte de la naturalesa humana. Cyrano és conseqüent i sap que no té dret a ser estimat i a les coses bones que li passen».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

GRAN FESTA TEATRAL / Aquesta amargura existencial del personatge conviu amb la «gran festa teatral» que Broggi vol oferir, a partir del «moviment, el vers, l'emoció i el joc». En aquest joc tenen un paper capital els duels a espasa, una constant del text de Rostand. Broggi, com ja va fer a les obresHamletiEl rei Lear, ha comptat amb Isaac Morera com a «mestre d'armes». «Rostand pensa sempre en els moviments d'esgrima quan explica el que passa en l'obra», afirma l'especialista. Ara també és una peça més del repartiment en què Marta Betriu fa el paper de Rosaura i Bernat Quintana dóna vida a l'atractiu Christian.

El muntatge tanca la temporada de La Perla29 amb el somni d'acostar-se a l'enorme ressò que va aconseguir el seu espectacleIncendis al Romea. Té moltes cartes a favor per encertar-la. «En temps de crisi busquem el que fa vibrar tot el cos i l'ànima. Una cosa que et fa riure mentre plores», diu Broggi. És a dir,Cyrano de Bergerac.