El crit

No sé a vostès, però tenint en compte l'atmosfera d'hecatombe en què ens hem deixat ficar, ja no hi ha res que em sorprengui gaire. Per exemple, ¿què em diuen de la discreta notícia, a penes divulgada, que, després d'un altre improvisat capritx del nostre brillant Govern, s'hagi decretat a la callada un enèsim reial decret, publicat amb inusitada celeritat al BOE, segons el qual es modifica la legislació perquè Defensa actuï com a intermediari en les operacions entre els països estrangers que compren armes a Espanya? Sabíem que a Espanya es fabricaven armes i que els seus fabricants les venien pel món com qualsevol persona ficada en aquest fosc comerç. Però és una cosa nova que, a partir d'ara, aquest passi a ser en realitat una tasca exclusiva de l'Estat espanyol pel que sembla amb l'argument que, entre altres motius, es busca, segons la breu notícia, «afrontar així les carències advertides en el sector industrial de la defensa (...), l'augment de la demanda internacional en matèria de defensa [i] la creixent competència internacional...». De manera que, per si no n'hi hagués prou, ¡ens han convertit de la nit al dia a tots els espanyolets no només en inversors i fabricants, sinó en traficants d'armes! I nosaltres, aquí, al·lucinats.

Notícies relacionades

Xips subretinals per restaurar la visió

Platejats, daurats i vermells afortunats

Què volen que els digui: se'm regira l'estómac al sentir-me utilitzada i, a la vegada, totalment impotent davant d'una vilesa com aquesta de la qual, a més a més, el Govern se serveix per justificar-se i acreditar així els motius que l'han impulsat a promoure el maleït decret: tots sabem

-¿o no?- què significa en realitat «una creixent demanda internacional d'armes»; tots sabem -¿o no?- que com més conflictes bèl·lics, millor ens anirà sens dubte el negoci de les armes. Alguns argumenten en el seu descàrrec que, de totes maneres, si no ho féssim nosaltres, ho farien altres. ¿De manera que ja hem arribat al punt d'admetre-ho tot, sense que alguns almenys puguem cridar al món la nostra vana resistència i, al límit, la nostra ira inútil?