Una 'delikatessen' sense denominació d'origen

El San Miguel Primavera Sound és un exquisit, detallista i erudit festival apàtrida amb una programació que no acaba d'explicar en quina ciutat i en quin país se celebra. Un arrelament més gran podria convertir-lo en una cosa semblant al festival perfecte. Almenys, pels catalans, que som els que l'acollim i podrem opinar alguna cosa sobre això. Però, encara que aquest any hagi augmentat una mica la quota d'artistes locals, encara és una mostra núvol que renuncia a les arrels, integra en la seva marca el radiant decorat de Barcelona i treu poc partit de l'activíssima vida musical autòctona.

L'escena catalana viu, com ja ho sap tothom perquè s'ha explicat en suplements dominicals i reportatges del Telenotícies, un àlgid moment creatiu, i des d'aquí es dediquen esforços per promocionar a l'exterior els nous grups. S'editen, per exemple, des de fa alguns anys, els discos de la sèrie Catalan Music, antologies dels artistes emergents que es distribueixen en fires i esdeveniments internacionals. Però si un guiri amb curiositat ve aquests dies al festival i, a més de veure amb delit The Cure i Rufus Wainwright, espera comprovar com se'n surten aquests grups tan bons al seu lloc d'origen, s'endurà una gran sorpresa.

Veurà que la majoria d'aquests artistes de qui l'ICEC (Institut Català d'Empreses Culturals) parla amb tant d'èmfasi líric en els fòrums internacionals no figuren en el cartell i, els que ho fan, actuen en horaris ingrats: Anímic, Refree, La Estrella de David, Pegasvs i Cuchillo, per exemple, sortiran cap a les cinc de la tarda, quan el sol caigui a plom sobre la plaça del Fòrum. Entre les excepcions figura John Talabot, amb una proposta internacional que deu posar les coses més fàcils a l'organització. Així que si aquest guiri es para a pensar quina importància donem nosaltres a aquests grups que després venem amb emoció en fires com South by Southwest (Austin) o Popkomm (Berlín), no podem descartar que no entengui res o que sospiti que algú li està venent una moto.

Notícies relacionades

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Clara Peya, nou disc: "Des de la soledat per a altres soledats"

Sí, altres festivals europeus de la lliga del Primavera també donen prioritat als grups anglosaxons. L'hegemonia en la cultura pop és la que és, i no canviarà. Però, ¿no podria precisament Barcelona, ciutat sovint vinculada a valors elevats (diversitat, creativitat, cultura independent), construir un model genuïnament propi i donar més honors als nostres artistes?

Ahir, en aquestes pàgines, Xavier Bru de Sala al·ludia al «cosmopolitisme excloent». Doncs bé, en la dicotomia, que ell formulava, entre «català o cosmopolita», el Primavera sembla haver-se decantat per la segona opció, i encara no ha descobert que pot ser les dues coses. Quan ho faci, podrà ser, definitivament, el festival perfecte. El nostre, és clar.