The Walkmen, triomf merescut

The Walkmen tenen melodies per les quals The Strokes matarien i vesteixen amb tanta elegància com The National, però a aquesta banda de rock romàntic encara li ha d'arribar la popularitat merescuda. Amb cada nou disc, els seus admiradors i la crítica es pregunten: ¿el triomf arribarà ara?

I mai acaba d'arribar del tot. ¿Arribarà amb el nouHeaven (2012)? No ho sabem, però el que és clar és que Hamilton Leithauser i els seus socis van fer ahir, a l'Arc de Triomf, en els concerts gratuïts d'inauguració del Primavera Sound, un bon grapat de nous fans. El nucli dur de seguidors es concentrava en unes files del centre; eren fàcils de reconèixer per com celebraven cada petit clàssic només que sonessin dos compassos. Però el millor de tot és que, a l'acabar, tot el públic aplaudia rabiosament de la mateixa manera.

Notícies relacionades

Wilco passeja classicisme rocker al recinte del Fòrum

Quatre taules rodones

No n'hi havia per menys: de l'arrencada amb la peça titular del nou disc al final amb The love you love, The Walkmen no van parar de donar seductores envestides elèctriques a cavall entre el rock'n'roll primigeni i la fogositat alternativa. Pura, vibrant emoció. La novaHeartbreaker va sonar com el que és, un clàssic instantani, mentre queThe ratva deixar el públic bocabadat amb els seus canvis d'intensitat i apassionament vocal («¿No em sents quan crido el teu nom?»). Era impossible apartar la mirada de Leithauser, un cantant al·lèrgic a la deixadesa i amb moviments i posats que eren pur carisma.

Avui, en alguna de les poques botigues de discos que queden a Barcelona, algú ha comprat alguna cosa de The Walkmen. Segur.