Wilco passeja classicisme rocker al recinte del Fòrum

El San Miguel Primavera Sound va començar a fer camí ahir a la nit al seu recinte estrella, el Parc del Fòrum, cedint els honors a un clàssic del rock americà modern amb intermitents complicitats experimentals, Wilco. La banda de Chicago va recordar que això del rock anomenat alternatiu ja té uns anys i un pedigrí, i que l'excitació és compatible amb la tècnica i la precisió. També en un espai amb tendència natural a la distensió com és un festival multitudinari.

El grup de Jeff Tweedy, que al novembre ja va exhibir la seva inquieta maduresa al Palau, es va mostrar ahir a la nit capaç de traslladar aquell rigor en un context ben diferent. Va entrar en acció amb un rescat dePoor lovei va picotejar de la seva última obra,The whole love, que l¿ha revaloritzat en un moment en què encaixava acusacions d'estancament. Rock adult però no abatut; preparat per a les sacsejades emocionals no programades. Aquesta no serà l'única ocasió de veure Wilco aquests dies: el grup oferirà avui, a les 13.30 hores, una inesperada actuació acústica de minúscul format a la botiga de discos Revólver.

Un altre clàssic contemporani va sortir a escena abans que Wilco: Afghan Whigs, formació d'Ohio que als 90 va imposar el seu temperament entre els onatges del grunge, reunida els últims mesos. Sense material nou des del llunyà1965(1998), la seva actuació va ser un viatge en el temps pensat per satisfer els fans que no van veure la banda en els dies de glòria. Amb el frontman de sempre, Greg Dulli, al capdavant (ocupat els últims temps amb The Twilight Singers), i un repertori en què hi va haver espai per a cançons d'aquell últim treball, comCrazy iUptown again, i repesques de peces llunyanes, comGentlemen.

RETORN DE MAZZY STAR / El Fòrum va registrar altres retorns sonats, com el de Mazzy Star, el tàndem de David Roback i Hope Sandoval, rehabilitat el 2010 després d'una dècada llarga d¿estacionament. Mazzy Star, que no es deixava veure per Barcelona des d'una actuació a Bikini a finals dels 90, va reconstruir el so sinuós del seu clàssicShe hangs brightly, entre el pantà, la tenebra i els ressonsvelvetians, amb una escenografia boirosa i de tons blaus. I una Sandoval amb totes les seves constants actives: veu crepuscular amb calculat punt de desgana i imatge icònica.

Notícies relacionades

Quatre taules rodones

The Walkmen, triomf merescut

Un altre tòtem d'alta volada, Lee Ranaldo, es va mostrar allunyat dels vincles amb Sonic Youth amb una actuació basada en el seu recent disc en solitariBetween the times & the tides. Soroll avançat i diàlegs de guitarres desbocades en un format de cançó en desenvolupament. Un altre punt d'ancoratge d'una jornada que, segons l'organització, va atraure prop de 40.000 persones.