Carmen Maura, criada espanyola a París

Als anys 60, desenes de milers d'espanyoles netejaven les cases dels burgesos parisencs. Lesminyonesvivien als pisos superiors dels edificis, on anar al bany era tota una aventura. Això és el que explica, com una faula,Las chicas de la 6a planta, pel·lícula francesa que s'estrena avui i amb la qualCarmen Maura va guanyar un César (els Goya del país veí) pel seu paper secundari en aquesta comèdia "sensible i tendra" (segons l'actriu) que voreja el conte de fades. Dirigit per Philippe Le Guay (que en la seva infantesa també va tenir a prop una d'aquestes minyones espanyoles), la pel·lícula mostra com el personatge de Maura fa de mare coratge del grup d'alegres espanyoles que netegen les cases dels avorrits burgesos. A més de Maura, Natalia Verbeke (que acaba d'arribar de París) i Lola Dueñas (la noia amb més consciència política del grup) intenten lidiar amb els seus patrons i, a més, ser feliços i estalviar per poder tornar a Espanya.

Notícies relacionades

La moda catalana pren la 080

Les bessones no normatives

Als antípodes de la comèdia hi haSueño y silencio, amb la qualJaime Rosales (Tiro en la cabeza,La soledad,Las horas del día) va estar present a Cannes i mostra com una parella (a qui donen vida actors no professionals) s'enfronta a la mort d'una de les seves dues filles en un accident de trànsit. Després del sinistre, el pare pateix amnèsia: no recorda ni el xoc amb el cotxe ni la seva filla. La pel·lícula conté senyes d'identitat del cine del llorejat director barceloní, com els plans i silencis sostinguts.

Tornant al cine francès, també s'estrenaFour lovers, en què dos matrimonis exploren (i exploten) la seva sexualitat mantenint un intercanvi de parelles i una intensa relació sexual i emocional. També de sexe (encara que des d'una altra perspectiva) parlaProject X,la gran estrena nord-americana de la setmana que insisteix a repetir una fórmula ja molt vista: joves, festa, alcohol, drogues i sexe.