Els Tony evidencien la crisi de nous musicals

La gran nit del teatre a Nova York (i als EUA al complet) és la nit de l'entrega dels premis Tony, que sempre té lloc el primer diumenge després del primer dilluns de juny. I així va ser, una vegada més, diumenge passat. L'endemà no, perquè no arribaven a temps, però sí al cap de dos dies, els diaris espanyols van publicar llistes de guanyadors, i algun, fins i tot, s'atrevia amb un ampli reportatge. És d'agrair. Es dóna per descomptat que l'interès pels Tony en aquest país no és el mateix que el que desperten els Oscars, i això per raons òbvies. Tot i això, conec molts i molt bons aficionats que -a través d'internet- van seguir la cerimònia fins a trenc d'alba. (Hi va haver un temps, per increïble que sembli, que TVE va retransmetre la nit dels Tony. Va ser un breu temps d'un parell d'anys encara no, però va ser. I és hora d'agrair-ho al ja traspassatFernando Moreno, mestre de productors, que va fer l'impossible per aconseguir-ho).

La gala d'entrega dels Tony és, m'atreveixo a dir-ho, un espectacle molt superior al dels Oscars. En tot just tres hores, que es fan d'allò més curtes, es poden veure els millors moments de les obres de teatre nominades i alguns dels millors números musicals del Broadway d'ara mateix. Més les sorpreses que, afortunadament, es colen any rere any. Que són moltes i llamineres.

Notícies relacionades

Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric

La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi

I després, lògicament, hi ha els premiats. La llista és llarga. Però vull centrar-me en els musicals, perquè és el que més seguidors té entre nosaltres i perquè crec que aquest any ha confirmat l'inici d'un declivi que fa temps que s'anunciava. Pel que fa als musicals, hi ha dues categories: els de nova creació i les reposicions. Doncs bé, aquest any la dels nous (que és la que marca tendència) feia pudor de reescalfat, a això és el que tenim i toca conformar-se.Once(el guanyador),NewsiesiLeap of Faithsón adaptacions de pel·lícules, simpàtiques, sí, que donen bon resultat, també, però molt menors, iNice work if you can get itrecopila molt bones cançons deGershwinal servei d'un llibret amb poc o cap interès. En general, escassa novetat, escàs risc, escassa inspiració. Em fixo ara en l'apartat de millor reposició i se'm fa la boca aigua:Follies,Evita,Porgy and Bess(el guanyador) iJesus Christ Superstar, tots ells amb més de 40 anys a les espatlles i omplint teatres diàriament.

¿Passarà el mateix amb les estrenes d'aquest any? Em callo la resposta i convido a la reflexió.