Aigües ¿turbulentes?

Un petó innocent -¿o no?- és el detonant deEl principi d'Arquimedes, drama escrit i dirigit per Josep Maria Miró que es representa fins al 29 de juliol a la Sala Beckett, dins la programació del Grec. L'autor ha volgut explorar les pautes de comportament que marquen avui les relacions humanes i aquesta tendència «a l'americanització de la vida» en què ens dominen «les polítiques de la por». «Vivim tenallats pel temor que qualsevol acció sigui mal interpretada i que qualsevol persona es converteixi en dit acusador», sosté el dramaturg.

L'acció transcorre en una piscina, on un grup de nens (protagonistes absents) aprenen a nedar. Una nena ha explicat als seus pares que ha vist com un monitor (Rubén de Eguia) feia un petó a un nen i s'encenen totes les alarmes.

Notícies relacionades

Julio i la senyoreta Júlia

Res no és el que sembla

XARXES SOCIALS / El fantasma de la pederàstia emergeix i els personatges -la directora de la piscina (Roser Batalla)-, el pare d'un dels nens (Santi Ricart) i un altre dels instructors (Albert Ausellé)- s'embranquen amb l'acusat en una batalla de sospites, dubtes i temors. Tampoc no hi ajuden les xarxes socials, l'arma que precipita l'embolic. «Les xarxes són un mitjà de difusió i de distorsió fantàstic», defineix el creador de la polèmicaGang bang, que vessa una mirada crítica a una societat en què l'hegemonia del que és políticament correcte i l'extrema seguretat han guanyat la batalla «a la naturalitat i l'espontaneïtat».

El dilema es trasllada a la platea: ¿preferim viure en un món on encara es permet un gest de tendresa cap a un nen o en una societat on s'imposi el control de l'individu per prevenir qualsevol risc? Els espectadors tenen la paraula.