El festival d'estiu de Barcelona

Res no és el que sembla

'Dubte' es basa en un cas real ocorregut en un col·legi catòlic

La pederàstia sobrevola en dues obres del Grec 2012: 'El principi d'Arquimedes', que s'estrena avui a la Sala Beckett, i 'Dubte', una peça guardonada que s'estarà al Poliorama tot el mes de juliol. «No tenen res a veure perquè el to és totalment diferent. En el terreny ideològic també són diferents», assegura Ramon Simó, director del festival Grec.

Rosa Maria Sardà i Mar Ulldemolins, en una escena de ’Dubte’.

Rosa Maria Sardà i Mar Ulldemolins, en una escena de ’Dubte’. / DAVID RUANO

1
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

Rosa Maria Sardà i Ramon Madaula mesuraran les seves forces aDubte, una obra del nord-americà John Patrick Shanley que van interpretar al cine Meryl Streep, en el rol de l'estricta sor Aloysius, i Philip Seymour Hoffman en el paper de Flynn, un capellà catòlic d'idees avançades, sota sospita d'haver abusat d'un noi, l'únic estudiant negre del centre. «Vaig voler dirigir-la després de veure'n la pel·lícula», explica Silvia Munt. «M'agrada perquè presenta les raons internes profundes sense tocar la cosa fàcil, emocional», afegeix.

Completen el repartiment Nora Navas, com a mare del nen, i Mar Ulldemolins, com la jove monja que sembrarà el dubte respecte a les intencions del pare Flynn amb l'alumne del col·legi catòlic Sant Nicolau del Bronx (Nova York).

Notícies relacionades

L'obra es basa en un cas real. L'acció transcorre el 1964, un any després de la mort de John F. Kennedy, amb el movimenthippyprotestant per la guerra del Vietnam i el moviment pels drets civils, quan EUA es començava a mirar el poder d'una altra manera i a preguntar-se on era la veritat en molts dels fronts oberts.

MÉS ENLLÀ DE LA MORBOSITAT/ «L'important en aquesta obra és la paraula, el públic haurà d'estar atent», va sentenciar Sardà, encantada d'haver estat a les ordres de Sílvia Munt. L'autor no furga en l'abús, l'utilitza com a excusa per anar més enllà. «Per mi l'obra no va de la pederàstia», sentencia Madaula, que mai havia interpretat un capellà. «L'autor planteja com el dubte aconsegueix fer créixer l'ésser humà, enfront de les certeses, que són sempre menys interessants». La gent sortirà amb moltes preguntes no resoltes; per exemple sense saber si hi va haver abús o no. Defineix el seu personatge com a ambivalent. «El meu personatge és molt ric. Tot el que dic pot ser veritat, però també mentida», afegeix l'actor. «No és una obra contra l'església però tampoc hi surt ben parada», conclou.