«Mai vaig dir no a la música: vaig dir sí al meu país»

A més de cantant, actor i polític, Rubén Blades és un advocat llicenciat a Harvard que va portar al conservador món de la salsa la crònica social amb crítica amb peces comPablo pueblo («hijo del frío y la calle, de la miseria y el hambre… su paso no lleva prisa, su sombra nunca le alcanza»). Li diuen tant el poeta del poble com l'intel·lectual de la salsa. Avui comparteix cartell amb els rapers Calle 13, amb qui va gravarLa perla.

—Aquest festival de luxe, Salsa&Latin Jazz, el va obrir la setmana passada Eddie Palmieri. ¿Què li agradaria ressaltar d'ell?

—Que és un mestre, un verdader sapador, un creador de camins.

­—Després de passar pel ministeri de turisme de Panamà va reprendre amb ganes la seva carrera musical: s'ha embarcat en variades gires i involucrat en 15 projectes discogràfics.

—He publicat un disc amb Cheo Feliciano i n'han de sortir un de tangos produït amb Carlos Franzetti, diversos amb Roberto Delgado, la regravació deCantares del subdesarrolloi fins i tot tinc un projecte amb Paco de Lucía. Però abans deixi'm aclarir: mai vaig dir no a la música, vaig dir sí al meu país.

—¿Tornaria a treballar a l'administració pública?

—És clar. La meva experiència va ser bona. Vaig demostrar que ni la fama ni els diners m'importaven més que el meu país. I en vaig sortir convençut que des d'un govern es pot afavorir el poble i l'economia de manera responsable.

—¿Considera que la democràcia s'ha assentat fermament a Llatinoamèrica?

—Crec que la gent no entén què vol dir democràcia. No és fer el que et dóna la gana, no és creure que només tens drets. Hi ha obligacions i pocs compleixen amb el seu país. Per això acabem amb dictadures, o amb xarlatans i mediocres o corruptes al poder.

—«La vida te da sorpresas...», canta en el seu principal hit, Pedro Navaja. ¿Què converteix una peça en un clàssic?

—Crec que la descripció cinematogràfica de la lletra i l'humor de la narració han mantingut fresca la cançó i han permès una contínua sorpresa a l'escoltar-la, encara que en sapiguem el contingut.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

—Ha gravat més de 20 pel·lícules, 25 discos, liderat un partit, va ser candidat a la presidència. ¿La seva pròxima il·lusió?

—M'interessa escriure sobre les meves experiències, i també la pintura, fotografia, paleontologia, arqueolgia. Crec que tinc moltes coses per fer. El que mai se sap és si hi haurà temps. Però almenys, s'ha d'intentar.