Adéu a 'La llorona'

Fent servir les seves paraules, Chavela Vargas no va morir ahir sinó que va transcendir, com a «xamana» que deia ser, després de dies de progressiva apagada física a l'hospital Inovamed de Cuernavaca (Mèxic), on va ingressar fa una setmana. El món perd una veu que va transmetre veracitat i intensitat; una intèrpret trencadora, de trajectòria borrascosa, reanimada en la seva maduresa.

Tot i que va ser apartada del règim de gires que va mantenir actiu fins fa menys d'un lustre, Isabel Vargas Lizano, de 93 anys, es va presentar al públic a principis de juliol, a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on va actuar al costat de Miguel Poveda i Martirio, cantant i recitant poemes de Lorca. Dos dies després, va expressar un «gran cansament» i va ser traslladada a l'hospital madrileny de La Princesa. D'allà va volar de tornada a Mèxic, on una insuficiència respiratòria, sumada a complicacions cardíaques i renals, va acabar amb la seva vida.La Vargas (com la coneixien al seu país) no va voler, aquests últims dies, comptar amb l'ajuda de respiradors artificials ni mètodes invasius. Res de «maniobres de resurrecció», com li va advertir al metge.

La veu amb més projecció de la cançó mexicana moderna va néixer a San Joaquín de Flores (Costa Rica), el 1919, tot i que es va traslladar en l'adolescència al país asteca, on va desenvolupar tota la seva carrera musical amb recolzaments estratègics com el de l'icònic José Alfredo Jimé­nez. Chavela Vargas va donar aviat una visió pròpia de gèneres populars com la ranxera, el corrido i el bolero, assumint una actitud apassionada i trencant rols sexuals: fumadora i bevedora, pionera a Mèxic a posar-se pantalons, va aprendre sobre la marxa a viure una homosexualitat de la qual va acabar parlant públicament molts anys després.

Va ser reconeguda com a «reina delcorrido hablado» pel seu estil interpretatiu i els seus parlaments turbulents, i la seva biografia inclou episodis agitats de vida bohèmia amb el matrimoni Diego Rivera-Frida Kahlo, en particular amb aquesta última, així com amb Agustín Lara i Juan Rulfo. Va parlar de tot això en les seves memòries,Y si quieres saber de mi pasadoiDos vidas necesito: las verdades de Chavela.

No va publicar el primer elapé fins al 1960, quan va veure la llumNoche bohemia, del qual va sortirMacorina, amb text de l'asturià Alfonso Camín. Després van arribar les aproximacions a la composició popular,La llorona, així comPiensa en mí (Lara) iVolver, volver (Fernando Z. Maldonado), i peces de José Alfredo Jiménez comQue te vaya bonito iEn el último trago.

RETIRADA I OBLIDADA / A cavall dels anys 60 i 70 va consolidar la seva obra i, en paral·lel, el seu personatge de dona lliure i descarada, tot i que progressivament lligada a l'ampolla de tequila. El 1979 va anunciar el seu retir i va passar els anys 80 desapareguda de l'escena, fins al punt que Mercedes Sosa va dir una vegada, en un recital, «si algú passa per Mèxic, que posi una rosa de part meva a la tomba de Chavela Vargas». No era morta, però vegetava alimentada amb licors destil·lats. Més tard en faria broma afirmant que si es mantenia bé era perquè havia passat bona part de la vida conservada en alcohol.

El 1991 va deixar enrere aquesta etapa inerta i va tornar als escenaris. Va començar llavors una segona vida artística molt més lluïda mediàticament i comercialment. Sabina la va reinvindicar aPor el bulevar de los sueños rotos («Las amarguras no son amargas / cuando las canta Chavela Vargas») i Almodóvar va recórrer a la seva veu aKika, La flor de mi secreto iCarne trémula.Saludada de sobte com a gran dama de la cançó, va passejar amb el ponxo i la veu resseca per recintes nobles com l'Olympia de París i el Carnegie Hall novaiorquès. I transcorregut aquestcicle, es va acabar convertint en una experta a anunciar retirs i no consumar-los. El 1998 va passar pel Palau en una gira promocionada amb tota pompa com l'última. Va tornar diversos cops, i l'adéu a Barcelona es va produir a la mateixa sala el 2006, dos anys després de rebre la medalla d'Isabel la Catòlica de mans de José María Aznar. Elevada distinció per a aquesta esgarriada «xamana».

Notícies relacionades

Pedro Almodóvar escriu una carta d'amor a Chavela Vargas

Joaquín Sabina s'acomiada de Chavela Vargas amb "un plor irreparable"

Vegeu el vídeo de 'La llorona' amb Salma Hayek al mòbil i a www.e-periodico.cat

Vegeu la fotogaleria de Chavela Vargas a www.e-periodico.cat