Ramoncín: "Els éssers humans som una mala experiència"

-¿Podria resumir la crisi en un tuit?

-És la conseqüència de socialitzar les pèrdues quan en els anys de bonança es privatitzaven els guanys.

-¿Com li explicaria la prima de risc a un nen de 6 anys?

-¿Te'n recordes de quan anàvem a la botiga de joguines i jo et regalava un nino i el deixava a deure? Això era perquè el pare tenia feina i la mare també. L'amo de la joguineria es fiava de nosaltres. Ara, com que estem a l'atur tots dos, no tenim estalvis i ens costa molt arribar a final de mes, ja ni tan sols anem a la botiga de joguines.

-¿Deixaria els seus fills un estiu a cura d'Angela Merkel?

-Si vull tenir uns seguidors de Milton Friedman i els Chicago Boys, sens dubte.

-¿Si només li quedessin 3 euros a la butxaca, els gastaria en salsitxes de frankfurt o en iogurts grecs?

-Compraria salsitxes: mentre Alemanya segueixi estable, els grecs podran seguir fent iogurts.

-¿Si demà rebés una herència de 300.000 euros, què faria: els portaria al banc, els ficaria sota el matalàs, invertiria en deute sobirà espanyol?

-Primer s'ha de repartir amb la Hisenda Pública per ajudar a pagar els interessos del rescat. Del que quedés, preferiria repartir-ne una bona part entre els amics i els familiars que ho estiguessin passant pitjor. Amb la resta compraria or, que no té pàtria, moral, ni ideologia.

-Reflotar Bankia ens costarà 500 euros per ciutadà. ¿Com ho veu?

-Hi ha ciutadans que per no pagar 500 euros a Bankia han estat desnonats. En una família de tres, parlem de 1.500 euros. ¿Què vol que em sembli? Una burla, un insult, una falta absoluta de vergonya i de sentit de la solidaritat. Capitalisme salvatge en el seu estat més pur. Et prenc la casa per no pagar tres lletres de 400 i després hauràs de posar diners per salvar un banc gamberro que hauria d'enfonsar-se i arrossegar fins al fons la colla de brètols que l'han portat a aquesta situació.

-¿Li fa por que l'euro desaparegui? ¿Com creu que l'afectaria?

-Quan vam entrar a l'euro, la vida se'ns va encarir un 66%, aproximadament. On posàvem 5.000 pessetes, ara hi posem 50 euros. Es va fer a favor d'Alemanya, i tot allò. Però avui seria una catàstrofe que la moneda comuna desaparegués. Més pobresa.

-¿Què el mosqueja més: que li apugin 100 euros els impostos, o que li rebaixin el sou 100 euros?

-¡La pujada, per injusta i classista!

-¿Qui ens ha ficat en aquest embolic?

--L'elevació als altars del capitalisme com l'únic sistema possible.

-¿Què ha entès i què no entén sobre la crisi?

-Crec que ho entenc gairebé tot, però em costa comprendre per què s'està fent tot això si l'horitzó és seguir en el mateix, amb la gent sense adonar-se que la diferència entre rics i pobres serà més gran quan passi aquesta crisi i que seguiran en el mateix tren fins a la següent.

-¿Què comenta sobre aquest tema quan parla amb els seus amics?

--El mateix que parlo amb vostè: la incapacitat d'aquesta societat de pensar d'una altra manera, d'entreveure un canvi en el repartiment de la riquesa, de fer-lo més just.

-¿Quin és el disbarat més gros que ha sentit sobre economia en els últims temps?

--Els disbarats més grossos els sol dir Guindos, un home que ha passat per Fortis, el Royal Bank of Scotland, Lehman Brothers i la CAM, entre el 2007 i el 2009, i resulta que totes aquestes entitats han resultat fallides. Aquest és l'elegit per treure'ns de la crisi i té per costum recolzar el president en això que la contracció i les retallades ens portaran a veure la llum. ¿Qui, amb una mica de seny, s'ho pot creure?

-¿Qui és, en la seva opinió, l'heroi (o els herois) de la crisi?

-Els que sobreviuen cada mes amb el subsidi de desocupació i fan el possible per tenir una vida raonablement normal.

-¿I qui és el dolent?

-El capitalisme, amb majúscules, i tota aquesta colla de 'neocon' i ultraliberals que no hi veuen més enllà dels seus propis interessos.

-¿Té la sensació que el pitjor ja ha passat, o creu que ens esperen encara els tragos més amargs?

-Penso que ens falta, almenys, un any molt amarg. Aquesta tardor serà especialment dura.

-¿Com porta conviure amb tantes notícies econòmiques negatives com ens plouen diàriament?

-Faig el possible perquè no es converteixi en el centre dels meus pensaments i de les converses quotidianes. Ho porto malament, perquè no veig gent capacitada per fer res verdaderament revolucionari i valent, i no parlo d'ocupar el palau d'Hivern, parlo que es adonem que aquesta no és la via i que gairebé totes les mesures que s'estan prenent són errònies i van pel camí equivocat.

-¿La crisi l'està afectant personalment?

-Com a tots: menys feina, menys sous --botigues de discos que tanquen, ràdios que eliminen programes, televisions que abaixen els caixets, menys gent als cines, als teatres, comprant llibres--. I això sense que encara s'hagi pujat l'IVA, que serà una verdadera catàstrofe per a la indústria cultural. Pagarem molt cares les conseqüències. Menys cultura, pitjor país, pitjor joventut.

-¿Què creu que ha de passar perquè això canviï?

-Impedir el segrest de la sobirania pel poder financer. Si no s'aconsegueix, res canviarà. Seguirem en aquesta plutocràcia encoberta.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-¿Com hauria de ser un món millor?

-Un món sense éssers humans: som una mala experiència.