El misteriós compositor

La mezzosoprano Cecilia Bartoli i l'escriptora Donna Leon van presentar ahir a Madrid un projecte conjunt: el discMissioni el llibreLes joies del Paradís(Edicions 62 i Seix Barral, en castellà), una combinació explosiva entre música i literatura que gira entorn de la figura del misteriós compositor d'òpera del segle XVII Agostino Steffani, un home que va viure una vida plena de secretismes entre la música, la religió i les corts.

Gran músic venecià, precursor del llenguatge musical que anys després van parlar mestres com Händel i Bach, Steffani va ser diplomàtic, sacerdot,castrato, proselitista i probablement espia, segons uns manuscrits que durant 300 anys van estar amagats al Vaticà i que van arribar a mans de Bartoli i Leon.

Assassinat i òpera

Entre aquests documents van trobar els esdeveniments que van determinar la vida del músic entre Munic, Hannover i Düsseldorf, partitures que revelaven el seu talent musical innat i la seva devoció per l'església i algunes cartes que va intercanviar amb els seus coetanis, en què no només van descobrir la seva estreta amistat amb la reina de Prússia: aquesta apassionant investigació també les va portar a trobar que aquest gran compositor podria estar involucrat en un assassinat que va canviar la història de l'òpera al món. «Quan vaig trobar la meravellosa música d'un compositor oblidat que havia viscut la vida envoltat de secretisme, vaig pensar: aquest és un cas per a Donna Leon», va comentar Bartoli.

Missionrecull les primeres gravacions de Steffani, amb melodies inquietants, trames intenses i formes inusuals. Una novel·la negra sobre l'assassinat que, segons l'autora, va canviar la història de l'òpera.

Donna Leon desentranya al llibreLes joies del Paradísels secrets, les pors i els èxits del compositor, en una novel·la negra que, encara que data els períodes i successos amb dates reals, recorre a una història de ficció per descobrir i revelar, tres segles després, la vida del compositor i la seva suposada implicació en l'assassinat del comte suec Felip von Konigsmarc, la nit en què anava a buscar la seva amant, la princesa Sofia Dorotea, cosina i esposa de Jordi I d'Anglaterra.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Però ¿què hi tenia a veure Agostino Steffani amb l'amor idíl·lic que es professaven aquests dos amants? Perquè no fossin descoberts van enginyar la manera de citar a les seves cartes les estrofes més intenses d'amor que contenien les òperes de Steffani com a excusa per expressar els seus propis sentiments. Però, ¿ser el Cupido d'un idil·li impossible el convertia en assassí?

Agostino Steffani era un home que adorava la música, però no més que la religió i els favors que aquesta li permetia obtenir, així que podia arribar a fer qualsevol cosa per pertànyer al clero. Tot això i molt més ho descobreix Donna Leon al seu llibre amb una trama en què, com una nota de Steffani, cada personatge de la història amaga el seu propi secret.