Joan Sales, entre poc i massa

«Joan Salesva escriure novel.la, conte i poesia, però per damunt de tot va ser un editor». Aquesta frase, extreta delDiccionari d'escriptors en llengua catalanad'Edicions 62 (1998), resumeix la consideració que durant dècades va merèixer l'autor de la novel·laIncerta glòria. L'any següent, al llibre col·lectiuLiteratura catalana contemporània, de Proa,Sales també hi apareix sobretot com a editor. Als anys 80, la voluminosaHistòria de la literatura catalanad'Ariel tan sols li va dedicar un subcapítol.

Avui dia, en canvi, sento parlar deJoan Sales(1912-1983) a tots els àpats. Se li dediquen reportatges i taules rodones, s'anuncia una biografia i un documental sobre la seva vida, se sent a parlar d'una obra de teatre i d'una pel·lícula sobreIncerta glòria,Marta Pasqualacaba de publicar l'hagiografiaJoan Sales, la ploma contra el silenci(Contravent) i ara mateix estic escoltant les cançons queLa Brigadaha inclòs a l'àlbumIncerta glòria. A punt de complir-se 30 anys de la seva mort, Catalunya ha descobertJoan Sales.

EL PERSONATGE / Llicenciat en Dret,Salesva començar militant al PSUC i va virar cap a un catolicisme inquiet. Va ser comandant de l'Exèrcit republicà i després de l'exili va editar les millors novel·les dels anys grisos, és a dir, les deMercè Rodoredai deLlorenç Villalonga.Crític amb les dretes i amb les esquerres, va ser arraconat per tothom, també pels partidaris del realisme històric, que eren els que fixaven el cànon. Avui dia, el seu patriotisme de pedra picada sintonitza amb el sobiranisme, i les seves sentències contundents, pròpies d'un guru o d'un profeta, semblen dissenyades per circular per les xarxes socials.

Incerta glòria(1956) és una de les millors novel·les que s'han escrit sobre la guerra del 36.Saleshi mostra tant el tedi de les trinxeres com el caos de la retirada, els cops baixos de la rereguarda i les renúncies dels anys que vindrien. És una novel·la sobre la guerra, però també sobre la joventut i les il·lusions perdudes, i sobre la distància entre els ideals i la realitat, és a dir, que sembla una novel·la russa. El que ha envellit pitjor són els debats metafísics.Joan Fusterla va qualificar de «novel·la crispadament catòlica» i li va adjudicar el pitjor adjectiu que pot rebre una obra de ficció: «moralista»:Pere Caldersho va dir en altres paraules: «Va fer servir les armes que tenia a l'abast per continuar la brega». Però també tenien raóFerran ToutainiXavier Pericayquan, aEl malentès del noucentisme, li valoren el mèrit de trobar una llengua natural i alhora genuïna en uns anys en què predominava l'esclerosi ultranormativa.

Notícies relacionades

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

En les sabates de Francesc

És cert, així mateix, que no sempre que l'editorSalessubstituïa, afegia o suprimia paraules o passatges es recordava de fer-ho saber a l'autor. Les seves conviccions com a editor el van dur a traduir del grec i del rus sense saber-ne, i a l'intervencionisme desacomplexat, com certifica la voluminosa correspondència que va mantenir ambMercè Rodoreda.

La seva biògrafaMontserrat Casalsconsidera queSalesera escriptor, editor i patriota, tot alhora. La seva virtut va ser també el seu defecte: l'entusiasme. No és estrany que després de l'escepticisme finisecular, ara que l'entusiasme torna a estar de moda, l'obra deJoan Sales hagi guanyat presència mediàtica. El seu patriotisme redemptor, romàntic i alhora pràctic, situat per damunt de les classes socials, connecta amb l'independentisme d'avui dia. Com escriu a laConfessió de l'autorque precedeix la primera edició d'Incerta glòria, «Molt li serà perdonat a qui molt hagi estimat».