Màrius Serra reinventa el matemàtic Ferran Sunyer

L'escriptor i enigmista Màrius Serra va guanyar ahir el premi Sant Jordi de novel·la ambPlans de futur,una ficció a partir de la figura del matemàtic català Ferran Sunyer, que va morir el 1967. Sunyer es va convertir en un científic de prestigi internacional malgrat haver de lluitar contra la seva disminució física (una tetraplegia) i la marginació per l'estament acadèmic. La Nit de Santa Llúcia, la festa literària d'Òmnium Cultural, es va celebrar ahir a la nit a Tarragona: aquest any en unes circumstàncies molt especials, que van portar Serra a dedicar el premi a aquells que, com Sunyer, en temps difícils «van ser capaços de mantenir la calma i seguir escrivint i parlant en català».

El Sant Jordi (dotat amb 60.000 euros) es publicarà, com la resta de guardons de la Nit de Santa Llúcia, les setmanes prèvies al 23 d'abril. Serra ha construït una ficció (ahir es va felicitar pel fet que cap dels protagonistes tinguessin descendents vius que li poguessin retreure que «reinventés el seu passat familiar») al voltant de la vida privada de Sunyer, especialment les tres dones (la seva mare i dues cosines germanes) que li van dedicar la seva vida. «En moltes novel·les el pes de la documentació i la fidelitat les llasta com a artefacte literari», va argumentar. Les relacions entre els protagonistes (i amb el passat, com el retrat que Dalí va fer d'una de les dues cosines, que va mantenir una relació molt estreta amb el pintor empordanès, o la figura del pare desaparegut de totes dues) tenen més protagonisme que la discapacitat de Sunyer. «He posat el focus en qui porta la cadira de rodes», va sostenir ahir l'autor, que va confessar que després de la mort del seu fill Lluís, a qui va dedicar el llibreQuiet,va aturar durant un temps l'escriptura dePlans de futur no només pel dolor personal sinó perquè podria semblar que desenvolupava «una especialització en la discapacitat».

CONTES / La guanyadora del Mercè Rodoreda de contes va ser la traductora, correctora i escriptora Tina Vallès amb El parèntesi més llarg,una col·lecció de contes en què l'autora manté el to irònic habitual de les seves obres anteriors i en la seva profusa activitat en blocs i tuits.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A més dels tres premis per a lectors adults, que publicarà Proa, la Nit de Santa Llúcia també s'entreguen dos guardons per al públic infantil i juvenil, respectivament, que arribaran a les llibreries de la mà de La Galera. El Josep Maria Folch i Torres ha estat aquest any per a l'escriptor i professor de llengua Josep Lluís Badal perLes aventures d'en Jan Plata(clara referència al personatge de John Silver de L'illa del tresor), la història d'un nen que viu al costat del mar sense saber qui és el seu pare i que acaba derivant en una aventura de pirates.

La guanyadora del Joaquim Ruyra de literatura juvenil va ser Maria Carme Roca, que encara que s'ha donat a conèixer per un parell de novel·les històriques (Bàrcino iEscollida pels Déus) ha publicat desenes de títols de narrativa infantil i juvenil. En aquest cas, a Katalepsia Roca planteja una novel·la de terror psicològic amb un plantejament difícil. El protagonista és un noi que pateix catalèpsia i controla el desencadenament dels símptomes consumint cocaïna, el que utilitza «com un joc». Fins que deixa de ser-ho.