75 anys amb Tolkien

Les prediccions són perilloses, però és molt possible que 'El hòbbit' es converteixi en un clàssic". Ho va dirC.S. Lewis, el 1937, al Times Literary Supplement i, al marge que fora amic i col·lega de l'autor delllibre,J. R. R. Tolkien, el pare de 'Narnia' va encertar. Les següents claus intenten explicar per què ha perviscut i quin ha estat el llegat de tota l'obra de Tolkien fins al boom generat per la pel·lícula dePeter Jackson.

EL CINE / Abans i després de Peter Jackson

El cine ha estat una inestimable empenta per a la literatura perquè "la gent que veu lespel·lícules i no les ha llegit sent interès a fer-ho", constataJosé López Jara, editor de Minotaure, el segell que publica aTolkien a Espanya. "Quan la pel·lícula escalfava motors a primers d'any i va sortir el primer tràiler, només al gener ja vam vendre més exemplars de l'edició de butxaca d''El hobbit' que en tot el 2011 -revela López Jara-. I des de setembre, amb el 75º aniversari i la proximitat de l'estrena, s'ha notat en les vendes fins al punt que els 3.500 exemplars de l'edició especial limitada estan pràcticament esgotats". Des del 2001 l'editorial ha venut tres milions i mig de llibres de Tolkien.

El professor de literatura anglesa de la Universitat de GranadaEduardo Segura, autor d'una tesi doctoral sobre Tolkien i assessor de la sèrie de pel·lícules, admet que "el cine ha fet molt per fer arribar l'obra de Tolkien a nous públics" però, al mateix temps, creu que "ha banalitzat el seu contingut". Segons l'ala acadèmica del 'tolkienisme', "Jackson ha rebaixat l'energia de la Terra Media i ha convertit 'El senyor dels anells' en una espècie d'història d'aventures, com si Tolkien no donés per a molt més". Tot i així, David Brawn, editor de Tolkien en la britànica Harper Collins, no té dubtes: "En mans de Peter Jackson 'El hobbit' serà un èxit".

Cada entrega d''El senyor dels anells' va rondar els set milions d'espectadors a Espanya, on la trilogia va recaptar 94 milions d'euros (3.000 en a tot el món). Per comparar, el Harry Potter més taquiller, el primer, va ser vist per 6,3 milions de persones i Avatar per 9,2. Uns altres mitjans han contribuït a alimentar el fenomen, en cercles més restringits, de vegades en ple territori 'friqui' (jocs de rol, de taula, de cartes i de miniatures), i en el dels videojocs, incloent-hi les versions infantils franquiciades per Lego.

EL `BOOM¿ DELS 60 I 70 / Llibre de capçalera del `hippisme¿

El hòbbit i El senyor dels anells ja eren uns clàssics abans de l¿arribada de Jackson (100 milions de tolkiens venuts en 60 idiomes). El 1997, una enquesta entre els lectors de la cadena de llibreries més gran del Regne Unit, Waterstone, va situar la trilogia com el millor llibre del segle XX (amb el consegüent escàndol de la crítica literària). Abans, 'El senyor dels anells' ja s¿havia imposat com un dels llibres de capçalera del hippisme en els anys 60 i 70. L¿editor de Gigamesh Alejo Cuervo ho atribueix a "l¿element escapista i per la dialèctica entre el retorn a les arrels naturals i l¿avanç de la societat que sempre ha existit en la tradició de la literatura fantàstica". De fet, una de les conviccions de Tolkien, reflectida en els seus llibres, era la defensa de l¿Anglaterra rural i la vida simple i natural (la Comarca dels hòbbits) enfront de la industrialització i la vida urbana.

"La trilogia va encaixar molt oportunament entre una joventut revolucionària que volia allunyar-se dels models de la societat i que també va voler fer-ho en la literatura ¿opina López Jara¿. Si els més exquisits parlaven de James Joyce i Virginia Woolf, ells van trencar amb la idea preconcebuda que la fantasia era un gènere juvenil i poc seriós. No oblidem que els primers que van comprar els drets cinematogràfics van ser els Beatles, encara que després se¿n van oblidar. McCartney volia ser Frodo; Harrison, Sàruman; Lennon, Gòl·lum, i Ringo, Sam".

Segons l¿especialista en literatura fantàstica Ricard Ruiz Garzón, els boom tolkenians "sempre han coincidit amb moments que presagiaven lluita, canvis, conflictes, contra una amenaça comuna contra la qual la comunitat havia d¿unir-se, a diferència de l¿individualisme dels superherois o la fantasia heroica".

LA VIGÈNCIA / ¿Per què ha arribat a ser un clàssic?

Segons Eduardo Segura, autor d¿una tesi doctoral sobre 'Tolkien', no és casual que les obres de l¿escriptor anglès hagin trobat lectors en uns temps en què altres clàssics com els d¿Homer els han perdut. "L¿element distintiu que l¿ha fet més permanent és el caràcter mític de la seva obra, que hagi modernitzat i fet assequible el contingut de clàssics com Homer o Hesíode: l¿ètica del deure, el desig de portar a terme gestes que siguin dignes d¿una cançó, a través d¿històries que es revelen de mica en mica com un mirall antropològic".

David Brawn coincideix que tot aquest rerefons li ha donat un pes especial, fins i tot en la seva obra més infantil: " El Hòbbit continua vigent ¿opina¿ perquè conté grans idees sobre religió, política, sexe... però ho narra amb un estil fàcil i les envernissa amb coses que poden interessar els nens, com ara el menjar, l¿aventura, la camaraderia... Són emocions universals i es troben en el nen que viu en cada adult, per això apel·la a totes les edats".

El mateix opina José López Jara: "Crec que una de les coses que el diferencien d¿altres autors de fantasia és que s¿ho va prendre més seriosament i va dedicar molt més temps a crear el seu món. El que li dóna la dimensió de clàssic és que parla de grans temes".

ELS SEGUIDORS / Una fantasia que va crear escola

Un altre dels motius que explica la permanència de l¿obra de 'Tolkien' al llarg de diverses dècades és que no va ser un fenomen aïllat, sinó que va quedar com la pedra fundacional de tot un gènere literari, una referència per a autors i lectors de diverses generacions. Sense Tolkien, per exemple, Ursula K. Le Guinn no hauria fet el pas de la ciència-ficció a la creació del seu regne de Terramar. "Però de tot el que ha vingut després el problema han estat els clons, les còpies que es quedaven en la superfície, en l¿èpica de la lluita del bé i del mal, amb un ús abusiu de la màgia i amb molt poca originalitat", lamenta Cuervo.

Segura va més enllà: per ell, Tolkien no va fundar un gènere "perquè 'Tolkien' no és literatura fantàstica, tret que Homer també ho sigui; l¿escola que ell va crear per a molts ha estat merament ornamental, la mala comprensió del fons del problema l¿ha convertit en un fenomen comercial". "Hi va haver còpies tan patètiques que no van fer cap mal al prestigi de 'Tolkien', al contrari, però sí que en van fer al naixent mercat editorial del gènere fantàstic ¿afegeix Cuervo¿. Hem trigat molt temps a recuperar-nos i en gran part aquest és el mèrit de George R. R. Martin".

EL REREFONS / Llengües, les sagues, història, religió...

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Encara que l¿element de l¿aventura és el que ha atrapat molts dels seus lectors i el que monopolitza les adaptacions al cine, els llibres de Tolkien estan plens de capes que són dificilíssimes d¿adaptar al llenguatge audiovisual. Potser els ressons de les Edda escandinaves i el Beowulf , o de la caiguda de Roma i Constantinoble, o el salvament de l¿assetjada Viena, o la reivindicació de l¿Anglaterra rural, puguin ser identificades per un espectador atent. I algú podria sospitar d¿uns prejudicis racials que el mateix autor va refutar enèrgicament, igual que les al·legories sobre el nazisme, l¿estalinisme o la bomba H. Però és difícil captar que tot aquest edifici va partir d¿un exercici d¿invenció d¿idiomes d¿un notable filòleg i un catòlic conservador. "Tolkien deia que El senyor dels anells era un assaig d¿estètica lingüística sobre la mort i la immortalitat", recorda Segura.

ELS LLIBRES / Una autèntica febre editorial

L¿última prova de la vigència de Tolkien és la febre editorial d¿aquestes dates. Minotauro ha posat tota la carn a la graella. Només la pel·lícula ha generat cinc títols: l¿àlbum, la guia oficial, dos títols per a joves i un volum per a col·leccionistes ('El Hobbit. Un viaje inesperado. Crónicas. Arte y diseño', sobre els efectes especials i el 3D). A més, packs amb llibres de 'Tolkien' i l¿edició de luxe del 75è aniversari, 'El arte de El Hobbit' (amb tots els dibuixos del mateix 'Tolkien'). D¿altra banda, Norma rellança una edició de luxe en còmic i La Magrana el reedita en català.