El repte de Barnasants

Encara no ha ingressat totes les subvencions de l'edició anterior i ha d'afrontar un obstacle inesperat, l'augment de l'IVA cultural del 8 al 21%, però Barnasants mira cap endavant i fa del moviment i el compromís la seva bandera. La resposta del festival de cançó d'autor a les adversitats és un programa de 103 concerts entre el 25 de gener i el 14 d'abril en què se citen els noms propis de l'escena catalana i espanyola amb substancioses incursions internacionals.

Barnasants obrirà la 18a edició, la de la majoria d'edat, el 25 de gener a Viella, Vall d'Aran, amb una estrena: un recitalHe mirat les muntanyes com brillaven, en què Enric Hernàez musicarà textos de poetes catalans i occitans de tota la història amb la complicitat del grup piemontès Lou Dalfin. Una actuació coproduïda amb els festivals de cançó occitana Som e Serem, de Tolosa, i Estivada, de Rodés, enquadrada en la commemoració del 800è aniversari de la batalla de Muret, que és la que va marcar el final de l'expansió catalana al nord dels Pirineus.

COMIAT D'AL TALL / Entre els artistes programats, abundància de figures de referència de la Cançó, com Maria del Mar Bonet (amb nou disc,Fira encesa), Marina Rossell, Joan Isaac, Pi de la Serra i Josep Tero, a més del grup valencià Al Tall, que actuarà el 14 de febrer a l'Auditori en el marc de la seva gira de comiat. Més reclams de pes: Martirio, Ismael Serrano, Javier Ruibal, Luis Pastor (a duo amb el seu fill Pedro) i Javier Krahe, dins d'un cartell que obre espai per a figures carismàtiques com Roger Mas, Albert Pla, Xavier Baró, Sílvia Pérez Cruz, Joan Amèric, Abús, Pedro Burruezo i Esther Formosa amb Adolfo Osta. En la frontera amb el pop, Sole Giménez (excantant de Presuntos Implicados), Los Secretos, Xoel López i Antònia Font. I procedents de les últimes onades escèniques, creadors com Pau Vallvé, Esther Condal, Quart Primera, el Quartet Brossa, Pau Alabajos, Ivette Nadal i Joana Serrat.

La parcel·la internacional mostra certa musculatura a través de diversos fronts. Primer, l'italià, fruit de l'aliança del festival amb el Club Tenco, de San Remo, que es tradueix en recitals d'artistes com el veterà cantautor milanès Eugenio Finardi i el multinstrumentista Mauro Pagani (exmembre de Premiata Forneria Marconi i còmplice de Fabrizio de Andrè), coproduïts amb el cicle Cose di Amilcare. Sense sortir d'Europa, el cartell ofereix la portuguesa Teresa Salgueiro, excantant de Madredeus, amb repertori propi en solitari, i el retorn d'un clàssic del folk psicodèlic britànic, Robin Williamson, fundador de The Incredible String Band.

VEUS LLATINOAMERICANES / L'altra font d'alimentació del festival és Llatinoamèrica, que hi aporta veus com el cubà Vicente Feliú, la xilena Pascuala Ilabaca i els uruguaians Daniel Drexler i Rossana Taddei. El hip-hop anglosaxó s'estrenarà en aquest Barnasants a través de la jove rapera californiana Gavlyn.

El festival comptarà amb múltiples seus i, seguint la tendència dels últims anys, es mostrarà molt descentralitzat. Sales com les barcelonines Luz de Gas, Harlem Jazz Club i Jamboree, així com el Palau i les recuperades Cotxeres de Sants, s'alternaran amb escenaris com el teatre Juventut i l'Auditori Barradas (l'Hospitalet), Atrium (Viladecans) i La Violeta (Altafulla).

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

PAGAMENTS ENDARRERITS / Pere Camps, creador i director de Barnasants, va confessar ahir que encara li faltaven per cobrar 60.000 euros d'ajudes institucionals (particularment de la Generalitat) relatives a l'última edició del festival, i va destacar que aquests endarreriments són pitjors que les retallades. «Jo puc gestionar l'austeritat; el que és complicat és quan comptes amb uns diners i aquests no arriben», va explicar, i va lamentar la desaparició dels convenis de tres anys vinculats als festivals considerats estratègics. «Era una iniciativa del tripartit i ens donava estabilitat», va apuntar.

Barnasants defensa la injecció de diner públic per principi ideològic. «El 95% del nostre públic és autòcton, gent que paga aquí els impostos. És lògic que aquests diners vagin a la cultura». Il·lustrant les seves paraules, el cartell d'aquest any mostra un explosiu amb la metxa encesa i una estrofa deLa cultura, de Pi de la Serra: «La cultura és una paraula delicada / tan perillosa com la dinamita / Generalment en manca més que en sobra / Generalment tothom en necessita».