Amélie Nothomb i l'enemic interior

Jêrome espera a embarcar a l'aeroport de París amb destí a Barcelona. El retard el porta a l'incòmode pànic del silenci, trencat quan apareix un desconegut, Textor. De sobte es posa a parlar amb ell i d'ell. Textor li revela coses que Jêrome es resisteix a acceptar. Aquest és el tronc argumental deCosmètica de l'enemic, l'exitosa novel·la de l'autora belga Amélie Nothomb publicada el 2001. Dos personatges per a un text amb una lectura que va portar a pensar Magda Puyo que allà hi bategava una obra de teatre. L'acaba d'estrenar a la Muntaner com la gran producció de la sala del curs. La presència de Lluís Soler, intèrpret amb Xavier Ripoll, ho justifica de forma més que suficient.

Puyo va buscar la mà segura de Pablo Ley per anar a l'essència d'una obra que és «un pou sense fons» i «treure la palla», o sigui els recursos propis de la narrativa que no encaixen en el llenguatge teatral. «Quatre pàgines de la novel·la es poden arribar a resumir en una mirada de Textor», sentencia Puyo. La peça compagina comèdia i tragèdia, «amb una metàfora de la dualitat entre el bé i el mal», segons la seva directora. «Tots portem dins un Faust i un Mefist», afegeix Puyo. Ley ho ratifica en el seu retrobament amb el Faust de Goethe, «amb la diferència que la bèstia que porta a l'abisme de l'infern aquí és interior, i no està fora».

ESCENARI CENTRAL / Lluís Soler destaca el viatge «en què es riu i es plora» deCosmètica de l'enemicamb els dos actors «tancats en un quadrilàter de quatre per tres». El prestigiós intèrpret creu que els dos personatges actuen com a vasos comunicants, «perquè es van passant la pilota l'un a l'altre».

El personatge de Soler (Textor) és «pur discurs», afirma la directora, i el de Ripoll (Jêrome) és «pura emoció». En el joc amb la paraula, Ley i Puyo han perseguit que una situació quotidiana com la que es pot viure a la sala d'espera d'un aeroport «mantingui el llenguatge poètic elevat que ja té la novel·la de Nothomb».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L'obra, amb aquest acostament que hi ha del públic a l'escenari central, persegueix que l'espectador se senti reflectit en «l'horror de Textor perquè es diuen coses molt dures», comenta Ley. Aquesta duresa busca la compensació en la ironia, «cosa que aguanta fins que tot el que s'esdevé passa a ser molt cruel», recorda la directora.

Cosmètica de l'enemics'estrena per primera vegada en català i estarà a la Muntaner fins al 24 de febrer. El Teatre Fortuny de Reus, que també va adaptar un escenari central, va presentar la peça el dia 8. El 2009 se'n va veure un muntatge en castellà al Borràs.