'La Gioconda' de Picasso

«El mediocre copia, el geni roba». La frase s'atribueix a Picasso, de qui ningú dubta que va ser un geni i que va estar a punt de ser acusat de lladre, concretament de robar, ni més ni menys, queLa Gioconda. Va ser el 1911, quan l'obra mestra de Da Vinci va desaparèixer del Louvre i el pintor malagueny, juntament amb el seu amic Guillaume Apollinaire, un espanyol i un polonès, van passar a ser els principals sospitosos de formar«la banda internacional arribada a França per desvalisar els museus francesos» de la qual parlava la premsa de l'època. Picasso va declarar davant el jutge i va ser posat en llibertat; el poeta va tenir menys sort, va ser jutjat i absolt, va patir escarni públic i el seu nom va aparèixer a la premsa. De tot plegat, i de la vida bohèmia que els dos artistes van portar al París de principis del segle XX, amb Max Jacob, Manolo Hugué i Fernandé Olivier, llavors dona de Picasso, en parlaLa banda Picasso, l'última pel·lícula de Fernando Colomo (Madrid, 1946), que ahir es va estrenar.

El director, pintor aficionat i amant del cubisme, feia temps que volia fer una cinta sobre Picasso i en aquesta anècdota hi va trobar la història.«No volia fer una pel·lícula simplement sobre el cubisme. Volia buscar un moment especial de Picasso i crec que aquest és el més baix de la seva vida», explica. Es tracta d'una«obra de ficció inspirada lliurement en personatges reals», segons s'apunta al principi de la pel·lícula per desig exprés dels hereus del pintor, que tot i així han donat la seva aprovació a la cinta i van donar permís per a la reproducció de les 20 teles que hi apareixen del malagueny. Tot i l'advertència obligada, el fet va passar, encara que Picasso va intentar ocultar-ho tota la vida.«M'he documentat moltíssim, però n'he donat la meva versió, que, potser, no coincidirà amb la d'altres», afirma el realitzador, que afegeix:«Volent ser infidel, al final l'obra és molt més fidel del que pugui semblar». Així, hi ha fets, com el robatori per part d'Hugué de la cartera a Leo Stein, mecenes i col·leccionista, que no estan documentats i d'altres, com l'enveja que sentia Picasso per l'accés que Matisse tenia a Stein, que sí que se saben del cert.

Repartiment internacional

Notícies relacionades

El fabulós poder de les metàfores

Bunbury torna al seu jo llatí

Abans d'arribar a la versió definitiva, Colomo va realitzar 13 guions:«Un treball molt llarg de vuit anys, però de cap manera dur». Fins que es va adonar que el que havia de fer era«escriure un guió sobre els personatges». Així ho va fer, de manera que«la pel·lícula parla sobretot d'amistat i d'art, i Picasso escull l'art quan nega Apollinaire. Estava obsessionat que no l'enviessin a la presó, que no el retornessin a Espanya i, sobretot, que no arruïnessin la seva carrera». I també parla«del grup d'artistes i de les relacions que es van crear entre ells». «Una amistat que acaba en traïció», segons Colomo. Cosa que no va passar entre els actors que donen vida als personatges.

Tant Ignacio Mateos, que debuta com a protagonista interpretant Picasso, com Jordi Vilches (Manolo Hugué) coincideixen a destacar el bon ambient que es va generar en el transcurs del rodatge. El treball es va realitzar a Budapest, la ciutat que recrea més bé el París de l'any 1911, en francès i amb un equip internacional. Completen el repartiment principal Pierre Bénézit, Lionel Abelanski i Raphäelle Agogué.«Tots teníem tanta il·lusió en aquest projecte que vam crear la banda Colomo fora de la pel·lícula»,assegura Mateos.