Yasmina Khadra: «No s'han de negociar rescats. Pagar és finançar el terrorisme»

Sota el pseudònim de Yasmina Khadra (noms de la seva dona), Mohammed Moulessehoul (Sàhara algerià, 1955) va compaginar fins al 2000, durant 36 anys, l'escriptura amb l'Exèrcit, on va combatre l'integrisme al seu país. Amb la seva trilogia negra o novel·les comLes sirenes de Bagdad iEl atentado, sobre terrorisme, ha venut quatre milions de llibres i s'ha convertit en l'autor àrab més traduït (més de 40 països). Porta a BCNegraLa ecuación de la vida(Destino), on dos alemanys són segrestats per pirates en aigües somalis, un tema de trista actualitat pel recent, i sagnant, segrest en una planta de gas algeriana i la intervenció militar a Mali.

-L'alemany Kurt diu: «L'Àfrica té un greu problema de desgovern, de corrupció, d'indisciplina, d'impunitat. La violència es viu com un sacerdoci». I Bruno, un ostatge francès, li respon: «L'Àfrica no és només la suma de la seva fam, de les guerres i les epidèmies». ¿Què és l'Àfrica?

-Vull mostrar el cor i l'esperit d'una Àfrica que està ferida i enfonsada en la misèria però que malgrat tot continua creient en la vida. És el continent més filosòfic del món, pocs països han conegut l'horror com els africans. Han sabut domesticar l'horror, hi conviuen cada dia i això els dóna la força per eradicar-lo. És la meva esperança.

-¿La novel·la és un cant a la vida del qual hauria d'aprendre Occident?

-Explico la història d'un home que ha perdut la seva dona, encegada per l'ambició professional. És l'obsessió d'Occident, on la feina passa davant de tot. La seva dona ho tenia tot per ser feliç, un marit que l'estimava, una casa... però no la promocionen a la feina i se suïcida. A l'Àfrica no tenen res i s'agafen a la vida, saben que és el més preciós. Per això els africans donen una lliçó als occidentals.

-¿També és una crida a la resistència de l'ostatge, de l'ésser humà?

-És sobretot el descobriment de dos alemanys que han viscut sempre en una bombolla, que havien elevat la seva certesa al rang de veritat absoluta, i de sobte es veuen reduïts a no-res i han de reprendre la vida des del principi.

-A Occident són notícia els segrestos quan es tracta d'occidentals, però les grans víctimes dels pirates, ja siguin gihadistes o mercenaris que els aconsegueixen ostatges, són els africans. Pobles massacrats, atemptats...

-L'exemple més clar és Algèria. Hi havia 635 algerians a la planta de gas i només es parlava dels italians, els japonesos... Un segrestat és una persona en perill. El musulmà diu 'si has salvat una ànima hauràs salvat la humanitat sencera'. No diu 'si has salvat un musulmà', es diu 'una ànima', qualsevol.

-¿Com es converteix un poeta en un pirata que mata sense escrúpols?

-Això és l'Àfrica. Un poeta necessita viatjar, descobrir, estimar, i l'Àfrica li ha pres tot això. De vegades són les condicions que envolten un home el que fan l'home. Entre els pirates hi ha persones que haurien pogut ser atletes de fama mundial, arquitectes, actors... Estic segur que hi ha molt talent entre els pirates. La diferència entre els països que avancen i els que es descomponen és que per als primers el talent és una prioritat i per als segons, una subversió.

-Gihadistes i pirates capten molts joves farts de la misèria.

-Cauen en la violència perquè no tenen res, ni feina, ni esperança, ni perspectives. Els joves no saben res de l'existència del Tribunal Penal Internacional de l'Haia, creuen que poden actuar amb impunitat. Els caps sí que saben que existeix.

-La premsa ha publicat que el capitost del segrest a la planta gas d'Algèria no es va allistar per convicció religiosa sinó per diners i per l'estatus que li aportava portar una arma.

-Sí, ara la pirateria i l'integrisme són criminalitat. Al principi l'integrisme intentava mostrar una cara religiosa, però a poc a poc s'ha anat destapant, perquè algú que fa això per religió no pot matar una mare i el seu fill. Això és un crim, no és religió. És hora que Occident deixi de parlar d'islamisme i comenci a parlar de terrorisme. Aquesta gent no té res a veure amb l'islam i le seves principals víctimes són als països musulmans. Els musulmans respecten les altres religions, l'altre, l'home. Creuen que l'home és la creació més bella de Déu i no es pot atemptar contra aquell sense fer-ho contra Déu. És com si per estimar Dalí haguessis de cremar les seves pintures.

-Per això aquest lament de Bruno a la novel·la: «A l'Àfrica el tràfic d'ostatges s'ha convertit en una indústria».

-Això és el que intento dir a Occident i Occident no escolta.

-«Els governs no haurien d'haver cedit al xantatge dels raptors», afegeix.

-Exacte, haurien de fer com Algèria. Perquè els diners dels rescats els fa més forts. És finançar el terrorisme. [De sobte, Khadra treu un bloc de notes, escriu alguna cosa i se'l guarda: «Disculpi'm, apuntava una idea per al meu pròxim llibre. Serà magnífic, fa broma, deixant la incògnita en l'aire]. Algèria no negocia. França ha comprès que Algèria tenia raó. L'Exèrcit algerià és el millor del món en la lluita antiterrorista, fa 20 anys que s'hi dediquen. L'objectiu dels terroristes de la planta de gas era retenir el màxim de gent per fer-la saltar pels aires. Quan van agafar els ostatges, aquests ja estaven morts, no els volien alliberar.

-¿Ajudaria a frenar l'integrisme la unió de forces entre països?

-No tenen ni els mitjans ni la competència. Occident no coneix bé la cultura àrab i musulmana, els seus pobles, la majoria tribals, la seva mentalitat, per això Occident intervé on no fa falta, com a Líbia i a l'Iraq. I sí que havia d'intervenir a Mali.

-¿Com frenaria el terrorisme islamista vostè?

-Primer no dient-ne més islamisme sinó terrorisme, perquè s'implica tots els musulmans en aquesta criminalitat. Per eradicar-lo s'ha d'atacar la seva ideologia, provar que és falsa. I per combatre-la s'ha d'estudiar la demagògia integrista. Ha de ser una lluita cultural. Ells recluten no amb les armes sinó amb la paraula a les mesquites. Fascinen pels discursos, no pel soroll de la metralla.

-Així, ¿tenen més poder les paraules que les armes?

-Sí. Sé que els meus llibres han ajudat molts algerians a no agafar les armes.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

-¿Creu en les oenagés?

-Sí. El seu paper és extremadament important. Són gent que renuncia al seu confort i posa en perill la seva vida per ajudar la gent que viu en la misèria. Són les persones més grans de la terra.