Eulàlia Grau, art amb ètica

El 1976, Eulàlia Grau denunciava a...Inventem també nosaltres... que«no hi ha justícia justa, només justícia de classes».Per a això contraposava fotografies de Diego Navarro, obrer en atur ferit per una bala de la Guàrdia Civil i mort en estranyes circumstàncies a la presó, amb imatges de Juan Vilá Reyes, empresari empresonat pelcas Matesai posteriorment indultat. Trenta-cinc anys després, per a l'artista les coses«han canviat poc. És com en l'època feudal, hi ha uns senyors que viuen en castells i es protegeixen entre ells, mentre ofeguen el poble». Per a mostra:Me gustaría morir en un lugar donde nadie me viera, María, una peça del 2012 en què s'intercalen imatges de la vida quotidiana d'una dona sense sostre a Barcelona, amb fotografies de Rodrigo Rato, Francisco Camps, Iñaki Urdangarin, Fèlix Millet i un llistat inacabable de personatges suposadament corruptes.

Els dos treballs obren i tanquenMai no he pintat àngels daurats, l'exposició que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) dedica a Eulàlia Grau (Terrassa, 1946), una creadora a mig camí entre l'artista d'avantguarda i l'activista, i que està considerada com una de les veus més reivindicatives dels anys 70 i 80, però de qui mai s'havia fet una gran exposició. Grau ho resumeix amb un clar«ningú em feia cas», i els experts atribueixen al fet que va començar en una època en que l'art no estava tan institucionalitzat com ara.

Sigui com sigui, ara un centenar de les seves obres omplen el museu, des de demà fins al 26 de maig, per parlar de corrupció, explotació laboral, especulació, estereotips de gènere i injustícies. I ho fa agafant imatges de la premsa de les quals extreu la realitat per recompondre-la en teles emulsionades i serigrafies. Un treball en què, segons el parer del director del Macba, Bartomeu Marí,«la contribució ètica és més important que l'estètica».

Notícies relacionades

Ramon Mirabet: "Cantar en català i castellà és una manera de despullar-me davant del públic"

Consol Vancells, directora general d’Enciclopèdia

El bisbe de Calahorra

Denúncia, ètica, fotografia i també investigació. Al darrere de cadascuna de les peces de Grau hi ha moltes hores de recerca, com en el seu pròxim treball que té Fidel García Martínez, bisbe de Calahorra entre els anys 1927 i 1952, com a protagonista. El prelat es va oposar a Franco i va ser represaliat d'una forma molt poc cristiana: va ser acusat de tenir relacions sexuals amb prostitutes, una cosa que és probable que no fos certa. Descobrir la veritat de tot plegat per denunciar-ho és la pròxima meta d'aquesta activista de l'art.