'Blancaneu' triomfa en uns Goya polítics

El film de Pablo Berger guanya 10 estatuetes en una gala reivindicativa que corona Bayona com a director

Pablo Berger, al recollir un premi per ’Blancaneu’.

Pablo Berger, al recollir un premi per ’Blancaneu’. / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
OLGA PEREDA / Madrid

Quatre mesos i mig després que el parisenc François Ozon li arrabassés la Concha d'Or de Sant Sebastià al bilbaíPablo Berger,'Blancaneu'va sortir per la porta gran delsGoya i es va coronar com la millor pel·lícula espanyola del 2012 en una gala reivindicativa en què, no obstant, no va aparèixer el fantasma del 'No a la guerra' versió 'No a les retallades'. I això queEva Hache va començar la cerimònia armada amb un fusell amb què va disparar contra tots: des de la Casa del Rei fins a les retallades en Educació i l'augment de l'IVA, assumpte pel qual un duríssim president de l'Acadèmia va exigir al Govern que fos savi i rectifiqués, com ja ho han fet Holanda i Portugal.

L'augment impositiu és, en opinió d'Enrique González Macho, un "grandíssim error". Igual que deixar que RTVE es deteriori, que la pirateria campi tranquil·lament, i que el cànon digital estigui en terreny de ningú. "El cine no pertany a cap partit polític. No és dels de la cella ni dels del bigoti", va recalcar el màxim responsable de l'Acadèmia. Davant el xàfec oficial, el ministre de Cultura,José Ignacio Wert, va fer cara de circumstàncies. Especialment al veure com alguns dels assistents feien broma amb els sobres (del PP) o lluïen adhesius amb la paraula "No" (No a les retallades). Altres, comCandela Peña --millor actriu de repartiment per 'Una pistola en cada mano'-- no va portar xapa a la solapa, però sí que va anar directament a la jugular: "He vist morir el meu pare en un hospital públic en què no hi havia mantes ni aigua".

Muda i en blanc i negre, 'Blancaneu' es va imposar a un mega èxit de taquilla, ('Lo imposible'), un 'thriller' amb nervi ('Grupo 7'), i una preciosa reflexió sobre la creació artística ('La artista y la modelo'). Els 10 'goyes' que va rebre el film de Berger serveixen per beneir un director amb molt de talent que cuina els seus projectes a foc lent. Tant, que només té dues pel·lícules: 'Blancaneu', on trasllada la literatura dels germans Grimm a l'Espanya torera dels anys 20, i 'Torremolinos 73', comèdia negra que també capgirava els estereotips hispans. 'Torremolinos' va serun gran èxit de taquilla (fins i tot tenir un 'remake' xinès). 'Blancaneu' és una pel·lícula excepcional que hauria d'haver estat un altre èxit de taquilla, però s'ha quedat en 155.000 espectadors, xifra digna per als temps que corren però discreta i a la qual, segur, el Goya ajudarà a pujar. S'ho mereix.

COM EL 2007

Encara que quatre eren les pel·lícules que competien pel màxim guardó, les apostes estaven entre 'Blancaneu' i 'Lo imposible'. El vot dels acadèmics va repetir el que va passar en elsGoya del 2007 quan un debutant Bayona, amb moltes possibilitats de sortir triomfador, va veure com Jaime Rosales li arrabassava el goya a la millor pel·lícula. En aquella ocasió, va ser una sorpresa majúscula. Ningú esperava que l'emotiva i personalíssima cinta de Rosales s'imposés a un gegant com 'El orfanato'. La situació, malgrat tot, no és equiparable amb la d'aquest any perquè 'Blancaneu' (que no és ni de bon tros una pel·lícula de baix pressupost) sí que tenia moltes possibilitats de conquistar el Goya. Ho va fer amb els Gaudí. I, de fet, va ser la pel·lícula que els acadèmics van escollir per representar Espanya en els Oscars de Hollywood, una carrera en la qual, al final, no va vèncer. Potser va ser victima de la proximitat amb 'The artist' malgrat queBerger va començar a confeccionar el guió de 'Blancaneu' fa vuit anys.

'Lo imposible', que ha tingut 18 milions d'espectadors en tots els països on s'ha estrenat, no se'n va anar sense res. Va conquistar premis tècnics, com muntatge, so i direcció de producció. Però 'Blancaneu' es va emportar els més llaminers (inclòs el de millor pel·lícula, director, guió original, actriu revelació per a Macarena García i protagonista per a Maribel Verdú). Va ser Verdú precisament la que va fer una de les gestes de la nit al vèncer Naomi Watts. "Jo em quedo amb el Goya i espero que ella guanyi l'Oscar", va dir l'actriu madrilenya, que va dedicar el guardó als espanyols "que estan perdent casa seva i la seva vida per un sistema en què roben als pobres per donar-ho als rics". Verdú va vèncer també Penélope Cruz, que no va assistir a la cerimònia encara que sí que ho va fer el seu marit, Javier Bardem, que va recollir la seva estatueta per 'Hijosde las nubes', reivindicatiu documental sobre el poble sahrauí.

EXPLICAR CONTES

Notícies relacionades

Fugint de la política, Berger va dedicar un dels seus premis a tots els pares que expliquen contes als seus fills cada nit. I ell va mirar al cel i l'hi va dedicar als seus, que també ho feien quan ell era petit, costum que Berger repeteix ara amb la seva filla.

Mentrestant, 'El artista y la modelo' sí que se'n va anar de buit mentre que la quarta favorita, 'Grupo 7', es va conformar amb el guardó a dos actors: Joaquín Núñez i Julián Villagrán. Un altre que també va sortir vencedor de la vetllada va ser José Sacristán, millor actor per 'El muerto y ser feliz'. No va ser el cas (i mira que tenia paperetes) de Paco León, que va veure com el seu experiment familiar i cinematogràfic 'Carmina o revienta' es va quedar sense cap dels tres premis a què aspirava.