Cinc raons per veure (o no) els Goya

1.Perquè t'agrada el cine

T'agrada que t'expliquin històries. Que et facin riure, plorar, emocionar-te, indignar-te o simplement que t'entretinguin. I no parlem de si pertanys a aquella espècie en extinció a la qual li agrada anar al cine: sortir de casa, passar per la taquilla, entrar en una sala, esperar que s'apagui la llum i... disfrutar d'una experiència unipersonal tan meravellosa que només l'onanisme ben interpretat pot superar-la. I a més a més, t'agraden aquelles històries, sense importar-te si vénen d'Amèrica, d'Àsia, d'Àfrica o de l'Hospitalet de Llobregat. Personalment em costa d'entendre els que diuen «no veig cine espanyol», igual que em costaria d'entendre que un aficionat a la pintura em digués «no veig pintors holandesos». I més quan des d'aquí es poden explicar històries tan diferents comBlancanieves, Grup0 7, Lo imposible iEl artista y la modelo.

2. Perquè t'agraden els premis

Pen ses que donar premis i rebre'n és una cosa que està realment bé. I t'agrada quan donen els Oscars, els Emmy, els Grammy, els Nobel, la Pilota d'Or o, sobretot, quan els teus fills tornen contents a casa amb algun premi que els han donat. O simplement perquè et sents bé quan li dius a algú que ha fet bé la seva feina o li dónes les gràcies o bé li fas un petó, o una abraçada. Sí és així, també t'ho passaràs bé amb els Goya.

Perquè donar i rebre està bé. Prego que no treguin aquesta última frase fora de context.

3. Perquè t'agraden les emocions

I els premis comporten emocions. Gent que riu, que plora, que es bloqueja, que fins i tot moqueja. Perquè és un moment important en la seva carrera professional, però també en la seva vida. Perquè el cine és alguna cosa més que una feina. (¿Com? ¿Ha dit una feina? ¡Vinga home!) Doncs sí. I una feina dura. Moltes hores d'esforç i d'incertesa, perquè ningú t'assegura que tot això a què has dedicat tant surti bé. I tot i així, sempre vols tornar a intentar-ho.

I pels premiats riuen, ploren, es bloquegen i moquegen. Perquè no és gens fàcil arribar fins aquí. I també emociona veure gent que surt del guió quan agraeix i quan es queixa i quan protesta... Al capdavall, ¿hi ha algú en el seu seny que no estigui d'acord a dir un «no» a una cosa com la guerra, el terrorisme, les catàstrofes ecològiques, els desnonaments o bé les retallades?

Provin de posar un «sí» davant de cada una de les paraules anteriors, a veure com se senten.

4. Perquè t'agrada passar l'estona

Ho sé. Aquí vostès poden pensar: «¿Passar l'estona veient la gala dels Goya? ¡Fuig, home!».

Matiso: No és fàcil. Són 29 premis. Sense comptar amb el discurs del president ni amb el record dels que se n'han anat. Vint-i-nou premis. Només anomenant els nominats, donant el Goya i que ho agraeixin se'n van quatre minuts per premi. 29 x 4 = 116 minuts de litúrgia. I això no ens ho estalvia ningú. Però és que per això es diuen premis Goya. I es deuen haver de donar, dic jo. El que és complicat és fer d'una gala (de qualsevol gala) un programa de televisió. Això ja són figues d'un altre paner.

És clar que ens podríem reunir la gent del cine en una sala, donar els premis, que els mitjans n'informessin i s'ha acabat.

Però, a veure, ¿per una sola nit a l'any (repeteixo, una sola nit) que el cine espanyol i la gent que el fa possible ocupi l'horari de màxima audiència a la nostra tele pública, s'enfonsarà el món? Em penso que no.

Reconec que amb aquesta reflexió, hi haurà qui no hi estigui d'acord... Entre ells el diari Abc,pel que he llegit últimament.

Parèntesi: en aquest sentit, el de convertir els Goya en un bon programa de televisió, «m'omple d'orgull i satisfacció» (que diria Juancar) haver pogut dirigir i presentar la gala durant dos anys (amb Manuel IglesiasiEmilio Pina, director i productor de la gala d'ahir) i inaugurar aquell format de presentadorshowman amb paròdies de les pel·lícules nominades, amb humor, cançons i improvisació, que després han seguit, i millorat (com no podia ser d'una altra manera),BuenafuenteiEva Hache.

Per això, entre tant pujar i baixar de premis i premiats sempre hi ha grans moments d'entreteniment. I a més a més, gairebé sempre hi haSantiago Segura.

5. Perquè t'agrada criticar

No t'agrada el cine, i encara menys el que es fa actualment a Espanya

(colla de còmics, vividors, facinerosos sense ofici ni benefici); no t'agraden els premis (ni tampoc les abraçades, ni els petons); no t'agraden les emocions (si etsMourinho, estàs perdonat) i no t'agrada passar l'estona (¿segur que les teves constants vitals són correctes?), però, és clar, t'encanta criticar.

¿Doncs què hi pot haver de millor que la gala dels Goya per fer-ho? Podràs criticar vestits, pentinats, discursos, premis, criticar el cine, criticar la tele, criticar el món sencer... ¿T'agrada, eh?

Perquè, si a tu tampoc t'agrada gens criticar, ¿què carall fas vivint a Espanya?

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¡Visca els Goya i visca el cine!

(Escrit abans de veure la gala)