Esperant que esclati la bomba

¿A quina hora esclatarà la bomba? ¿Serà sonada o tot quedarà en focs d'artifici? ¿Portarà cua o demà s'haurà oblidat la seva ona expansiva? El que ningú posava en dubte ahir a la nit a l'entrada de la gala dels premisGoya era que les esprunes es veurien saltar. Sàpiga greu a qui sigui, la festa anual del cine espanyol s'ha convertit en un sensor del nivell de combustió que es respira al país, encara que amb tendència als discursos a cop calent. I en aquesta edició, amb l'ambient recarregat per les retallades, les invitacions a la bronca d'uns i el prec a la discreció d'altres, no causava sorpresa que en l'alfombra vermella es dediquessin més minuts a parlar d'assumptes com l'IVA, els sobres i la política que del glamur, els nervis o les quinieles d'última hora.

L'espectre anava des del lax suggeriment deJosé Coronadoque «hi ha altres moments millors que una gala per protestar» fins al llibertari «que cadascú digui el que vulgui» que suggeriaMaribel Verdú.Pablo Bergés contenia la respiració augurant: «Segur que passa alguna cosa». IAntonio de la Torre reivindicava el dret a la protesta posant la professió al seu lloc: «Els actors no som més rojos que els mestres o els autònoms, només que a nosaltres ens posen un micròfon al davant. Ningú hauria de tenir por que s'expressin les idees», proclamava.

Única veu

José Sacristán proposava a l'arribar que la nit evités convertir-se en una mascletà i que en el seu lloc hi hagués una única i contundent explosió. «Si tots pugen a explicar el mateix, al final el missatge es desvirtuarà. He parlat ambGonzález-Macho

No anava desorientat, perquè el discurs del president de l'Acadèmia va anar directe i rotund com pocs que es recordin. El seu retrat fisonòmic del cel·luloide nacional --«el cine no és dels de la cella, ni dels del bigoti, ni dels de la barba, ens pertany a tots»-- va ressonar com un estrèpit a l'auditori. Tampoc s'equivocaven els que aventuraven una nit de trets, perquè les espurnes no van deixar de saltar des que Eva Hache va obrir foc felicitant el ministre Wert «pel seu pròxim aniversari, però no per la resta» i a continuació va recriminar als prínceps que no vagin als Goya i sí a l'handbol, «amb el perjudici que ha fet l'handbol en aquesta família». També en va tenir per a Amy Martin, «la que els escriu els discursos al PSOE».

Adhesius a les pitreres

Notícies relacionades

Entre l’atractiu i l’excés

Fantasia, autenticitat, brillantor i art amb Custo Barcelona i Txell Miras

Hi va haver adhesius reivindicatives sobre les pitreres--com les de «no a les retallades» que van lluir Raúl Arévalo i Carlos Areces a l'entregar un premi i les que portaven el líder d'Izquierda Unida, Cayo Lara, i Pilar Bardem amb la paraula «cultura» encreuada sobre les de «corrupció» i «retallades»-- i evocacions contínues al difícil moment que travessa el país i el cine. «Aquest és el Goya més car de la història, per la pujada de l'IVA», va deixar caure Paco Delgado al recollir l'estatueta al millor vestuari per la triomfal 'Blancaneu'.

"Bona nit al 21%"

José Corbacho li va dir bona nit al ministre de Cultura «però només en un 21%» i va demanar «el Goya a la millor actriu revelació per a la infanta Cristina i Ana Mato». Encara que la que va deixar un ressò al seu pas per la gala va ser Candela Peña. Va arribar a l'alfombra parlant de broma de la faixa que portava sota el vestit de David Delfín i jurant estar segura que aquest any no se l'enduia, però al recollir el seu guardó va deixar anar amb descaradura: «En els últims tres anys ha mort el meu pare en un hospital sense mantes i he tingut un fill que no sé quina educació rebrà. Els demano feina, perquè tinc un nen per alimentar». Amb tanta efervescència en l'ambient, la nit no estava per avorrir-se.