Màrius Serra: "Ferran Sunyer va ser una figura extraordinària"

Ferran Sunyer(1912-1967), encara que arraconat per la universitat del franquisme, va ser potser elmatemàtic catalàamb més reconeixement internacional. Ho va aconseguir malgrat estar tenallat per unatetraplegia, gràcies al fet que la seva mare i les seves dues cosines,Àngels i Maria Carbona, li van dedicar les seves vides. Entorn d'aquest nucli familiar i del desaparegut pare d'elles gira, a estones tendra (els 'guli-guli' del Ferran nen, 'Ferri') i de vegades emmetzinada,'Plans de futur', la novel·la deMàrius Serraguanyadora delpremi Sant Jordi.

--A unes persones reals els atribueix, en la ficció, unes relacions una mica escabroses. ¿No té una certa mala consciència?

--M'ho vaig plantejar molt. El fet que no hi hagi descendència em permetia apropar-m'hi amb total falta d'escrúpols, però també em sembla que tot té una lògica interna. Quan en dos anys una dona té un fill amb problemes mentals greus, moren el seu marit i la seva germana i el seu cunyat, en aquella situació i amb tres criatures, fuig. Aquestes circumstàncies biogràfiques reals, que expliquen per què Ferran Sunyer va ser una figura extraordinària, inevitablement et porten al fet que et facis preguntes. I les responc explorant el territori de la ficció. Perquè jo faig novel·la! Vaig construir una història a partir de la pregunta de per què aquestes joves dediquen tota la seva vida al seu cosí. És una història d'amor, però amb matisos.

--A la novel·la es fa sentir la seva experiència com a pare, que va explicar a 'Quiet'. Els vincles emocionals, la intendència familiar...

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

--Jo em vaig quedar fascinat pel personatge de Sunyer i pel seu entorn familiar. I vaig dir, aquí hi veig novel·la. Però pel pare absent, per les dues cosines... Durant l'escriptura vaig tenir molts dubtes, estava centrat en Sunyer però la cadira de rodes em tirava enrere, perquè com a escriptor no m'agrada quedar encasellat. Quan va morir el meu fill vaig parar perquè la commoció emocional era enorme i perquè la cadira de rodes se'm va fer gegantina. Fins que vaig trobar la veu, el pare absent i les dues germanes. Perquè la cadira em repel·lia i perquè vaig intentar entendre alguna cosa de l'obra matemàtica de Sunyer...

>>Llegiu l'entrevista completa ambMàrius Serra sobre la seva novel·la 'Plans de futur' a e-Periódico.