Ruta medieval al sud de França

Potser són els (només) 304 quilòmetres que la separen de la capital catalana, o els històrics vincles turístics, o la seva solvent proposta de serveis, cultura i gastronomia... El fet és que Carcassona s'ha convertit en destí freqüentat per catalans, fins al punt que molts dels fullets i publicacions de la zona es distribueixen tant en francès, anglès o alemany com en la llengua de Pompeu Fabra.

La petita ciutat, d'uns 47.000 habitants, resulta ara més accessible que mai, ja que a més de la tradicional connexió per carretera, el nou AVE Barcelona-Figueres, en combinació amb el TGV francès, permet plantar-se en dues hores al departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Una escapada fàcil per endinsar-se a Carcassona i Narbona d'una tirada, sense perdre ocasió de recórrer alguns dels castells que donen caràcter a aquesta terra de càtars i vins.

Per entendre'n l'urbanisme i patrimoni cultural cal remuntar-se als seus principals episodis històrics. Des que l'anomenada cité o ciutat medieval va ser aixecada sobre ruïnes romanes i es va convertir en escenari principal de les croades que al segle XIII van enfrontar Simó de Mont-

fort contra els heretges, als quals protegia el vescomte de Carcassona, Raymond Trencavel. El catarisme, que desterrava l'infern després de la mort i apel·lava a la reencarnació com a via de purificació de l'ànima, on el cos no era més que una presó passatgera, no va propiciar no obstant guerres únicament religioses. L'economia i la conquista de la zona, en mans de simpatitzants càtars, van ser arguments de pes perquè el regne de França el combatés.

La mediació d'erudits de l'època va fer que les muralles se salvessin in extremis, i al segle XIX s'emprengués una acurada restauració, que en la pràctica donaria pas al que avui és un enclavament de gran èxit turístic, amb més de 2,5 milions de visitants a l'any. Recórrer el perímetre de les seves muralles concèntriques és un viatge al passat, igual que els seus laberíntics carrers, amb edificacions centenàries recuperades amb dedicació. Són indispensables les visites a l'església de Sant Nazari, la meitat aixecada en estil gòtic i l'altra meitat en romànic, en plena època de croades, i restaurada al XIX. A un pas, l'impressionant castell comtal, del XII i XIII, flanquejat per torres, amb fossat sec i enginyosos mecanismes de defensa, es pot recórrer mentre es recrea la història.

'Cassoulet' vigoritzant

Al segle XIII, Lluís IX havia permès construir una bastilla a la riba esquerra del riu Aude. Es donava pas així al creixement del nucli que avui compon la Carcassona moderna. La seva estructura, en quadrícula, la fa fàcil de passejar en una tarda, amb el carrer de Verdun i la plaça de Carnot com a epicentres de compres i ambient. Tant aquí com a la cité hi ha opcions d'allotjament variades, d'una a cinc estrelles. El mateix passa amb la gastronomia, amb tres restaurants d'una estrella Michelin i un altre, de dues a poques passes, però també una infinitat de restaurants econòmics de menú, on assaborir la típica cassoulet de mongeta blanca, ànec, salsitxes i altres, segons receptes.

Una infinitat d'activitats poden completar una escapada a aquesta zona, amb l'ajuda de l'oficina de turisme: creuers d'un parell d'hores pel bonic canal del Midi, senderisme, esport, visites guiades, rutes enològiques. En aquest últim àmbit, val la pena visitar algun celler de la zona. A més a més dels vins de Minervois i altres denominacions de l'Aude, Carcassona (com a indicació geogràfica protegida) ha treballat molt i molt per potenciar la qualitat del vi de la ciutat, després d'una bona colla de segles en què a tota la regió s'havia donat prioritat a la quantitat i els granels.

Per coneixe'l i paladejar-lo, es poden visitar els cellers Sarrail (www.vignobles-sarrail.fr), vinyes de 1292, que tenen una ubicació i una orografia que permeten desenvolupar una desena de varietats que se salden amb 800.000 ampolles a l'any i molts premis. L'equip d'Albert Sarrail, nét del viticultor que va adquirir aquestes terres fa diverses dècades, i fill de francès i catalana, mira de difondre l'enoturisme amb tastos (5 euros) i activitats complementàries, a cavall, en bici o passejant per les seves vinyes, amb l'avantatge que ho fa en castellà (i fins i tot en català).

En ruta fins a Narbona

Notícies relacionades

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

En les sabates de Francesc

Entre la infinitat d'excursions per la zona, destaca la visita als quatre castells de Lastours, a la Muntanya Negra, des d'on el senyor de Cabaret i altres es van enfrontar als assalts croats de Montfort contra el catarisme. Es poden contemplar des del mirador del Belvedere o recórrer, en més de dues hores -imprescindible calçat adequat-, el costerut camí que els recorre, amb sortida des d'un centre d'interpretació al poble de Lastours. A prop s'hi troba una altra de les localitats pintoresques de l'àrea, Caunes-Minervois, famosa pel seu marbre vermell.

Com a comiat, la veïna i dinàmica Narbona mereix almenys una jornada de passejades i visites en els seus referents culturals. Imprescindible el seu Horreum, l'herència romana plenament viva, sota terra, que perviu després de la desaparició dels nou temples que es van aixecar en temps de l'imperi, quan la localitat era capital de la província. Mentre la ciutat espera el seu nou i enorme museu romà, l'Arqueològic permet conèixer el seu passat, de la mateixa manera que la visita a la inacabada (i per això, potser, més bonica) catedral, iniciada el 1212. Passejar pel seu centre, carrers comercials, l'animat canal de la Robine i menjar en el colorit mercat (Les Halles) és un obligat colofó. H