Un Volodos romàntic sedueix el Palau

El ressò d'Arcadi Volodos, en la seva sisena visita a Ibercamera, va tornar a atraure els seus fidels seguidors a un Palau quasi ple. Un èxit tenint en compte que a la mateixa hora el Barça es jugava a París una part del seu futur a la Champions. El pianista de Sant Petersburg va contrarestar la competència jugant amb les infal·libles cartes del repertori romàntic amb obres de Schubert, Brahms i Schumann.

Volodos és un dels millors intèrprets d'aquest corrent musical. I ho va demostrar transmetent la colorista emoció de les peces, servides amb un domini tècnic aclaparador i amb grans dosis de virtuosisme. L'elegància del seu fraseig va sobrevolar per damunt de qualsevol dificultat.

Notícies relacionades

"S’ha demostrat que es pot morir d’amor"

Elionor i l’amor

Va entrar amb la Sonata en do major, D 279 de Schubert, el considerat primer romàntic. El pianista va exposar en aquesta obra plena de referències a Beethoven tota la delicadesa de la partitura. Intimisme i melancolia van sorgir de la pulsació del rus, encara que va ser amb elsTres intermezzi, opus 117de Brahms on el mestre es va mostrar més lliure en la lectura. Aquestes peces, a manera de cançons de bressol per al dolor, expressen el món interior del compositor. Volodos va aprofundir en els matisos d'aquest testament pianístic de l'autor.

PASSIÓ I SENSIBILITAT / Però on va brillar especialment va ser amb Schumann, el músic que encarna més bé l'ideal romàntic. Van merèixer nota les 13 miniatures dels Kinder-szenen, opus 15, d'on va extreure tota la bellesa melòdica i el seu esperit infantil. El remat, abans dels bisos, va arribar amb la magistralFantasia en do major, opus 17,concebuda inicialment com a homenatge a Beethoven i derivada cap a l'expressió dels seus sentiments per Clara Wieck. «És només un crit d'amor per a tu», va escriure a qui després seria la seva dona. Passió, sensibilitat, domini. Volodos va emocionar un entusiasmat Palau.