Milers de peixos sagrats

Ni és un miracle ni hi ha pans però sí «milers, milers i milers de peixos sagrats, de totes les mides, des d'1,20 metres fins a exemplars minúsculs, alguns amb signes de momificació». I el 96% són oxirincs, un rar peix de riu, poc apreciat per menjar, al qual els antics egipcis de la zona a la qual va donar nom, Oxirinc, 190 quilòmetres al sud del Caire, van trobar un destí perfecte: el de ser venerats i simbolitzar la seva principal divinitat, Tueris. Deessa que, segons resumeix anecdòticament el catedràtic d'Egiptologia Josep Padró, «originàriament era la companya de Seth, déu del mal, però quan aquest va perdre la batalla amb Horus, fill d'Osiris, déu del bé, va canviar de bàndol i es va quedar amb Osiris». Segons certs mites, va ser un oxirinc el que es va menjar el fal·lus d'Osiris...

Padró, president de la Societat Catalana d'Egiptologia (SCE) i director de la missió arqueològica d'Oxirinc, que compta amb el suport de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Montpeller, però que, víctima de les retallades, ha perdut el del Ministeri de Cultura, feia ahir balanç de l'última campanya d'aquesta excavació, en què la SCE treballa des del 1992. A més dels peixos, s'ha desenterrat una esfinx de pedra calcària

de metre i mig de llarg, que tot i no tenir cap inscripció, pertany a l'època faraònica. El seu somriure, segons

el catedràtic, recorda el període saïta -664 a 525 aC, en la XXVI dinastia-.

«A l'Egipte de la Baixa època era costum venerar i momificar animals sagrats com falcons, cocodrils o ibis, però no es coneixien fins ara fossats de peixos», apunta Padró. Aquests, l'antiguitat dels quals pot anar del període saïta a l'època romana, eren en dos dipòsits votius i han estat examinats per l'expert belga Wim van Neer, del Museu d'Història Natural de Brussel·les, autoritat mundial en arqueozoologia i fauna fluvial, que «impressionat» per la troballa, va parlar amb un pescador de la zona, que li va aconseguir dos exemplars frescos d'oxirincs.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

NILÒMETRE / Els egiptòlegs han trobat a més a més un pou de quatre metres de profunditat, que hauria pogut ser un nilòmetre, que serviria per controlar les crescudes del Nil, i també una escalinata ascendent, «no se sap cap on», però que «sembla un espai sagrat, un temple...». Caldrà esperar a la pròxima campanya per acabar-ho d'aclarir.

Vegeu el vídeo de la missió d'Oxirinc amb el mòbil o a e-periodico.cat