Estopa, la màgia que no cessa

Ho he dit moltes vegades: "El que li falta a la vida per ser perfecta, és una bona banda sonora". I no em refereixo a tenir milers de temes emmagatzemats al teu Mp3, Mp4, Mp25 o a Spotify. No. Parlo d'aquestes cançons que formen part d'una vida. Que formen part de tu.

Com les d'Estopa, que em porten a seqüències concretes d'una pel·lícula, que per sort encara no s'ha acabat.

Seqüència 1. Exterior dia. Carrers de l'Hospitalet de Llobregat

Seqüència 1. Exterior dia. Carrers de l'Hospitalet de Llobregat Finals de 1998. Arriba a les meves mans una maqueta acompanyada d'un rumor: "Això és la bomba". Al·lucino. M'encanten les aromes rumberes que destil·la i a sobre els dos xavals que canten són de Cornellà. 'Baix Llobregat Power'. Al cap de pocs mesos tot Espanya canta: "...Por la raja de tu falda yo tuve un piñazo con un Seat Panda..." Comença el fenomen Estopa, mentre penso que el meu fort no és elegir un bon 'single', ja que jo en lloc de cantar «la raja» em vaig decantar per cridar: "... Yo me parto la camisa, como Camarón...".

Tall a:

Seqüència 2. Int. tarda. Cotxe pels carrers de Cornellà

Seqüència 2. Int. tarda. Cotxe pels carrers de CornellàAny 2001. Muntats en el seu cotxe, els germans Muñoz ens ensenyen a Andreu Buenafuente i un servidor les cançons del que serà el seu nou àlbum, 'Destrangis'. "La música s'ha d'escoltar al cotxe i a tot volum", ens explica David.

Finestretes tancades, molt de fum a dins: "...Fíjate un objetivo distinto, que soy como un vino tinto, que si me tomas en frío engaño, y con los años me hago más listo, cariño!".

Ja fa temps que ens coneixem i em vaig adonant que tot el que es diu d'ells --autèntics, bona gent, sincers, honestos...-- es queda curt.

David i Jose, Jose i David, tenen "alguna cosa" que va més enllà de les seves cançons, discos i concerts. Tenen un cor que no els cap al pit.

Aquell dia decideixo que només escoltaré els seus discos al cotxe i amb el volum al màxim.

Seqüència 3. Int. nit. Palau Sant Jordi de Barcelona

Seqüència 3. Int. nit. Palau Sant Jordi de Barcelona 2004. El primer Sant Jordi d'Estopa. Impressionant. Ja han tret tres discos ('Estopa', 'Destrangis' i '¿La calle es tuya?') .

A camerinos, observo els dos germans col·legues que riuen, fumen, beuen cervesa, expliquen acudits... Dues hores després m'estic preguntant com aconsegueixen des de la seva senzillesa connectar amb 18.000 persones i fer-les vibrar d'aquesta manera.

No hi ha respostes. És màgia. I màgia de la bona.

Seqüència 4. Int. dia. Estudi de so

Seqüència 4. Int. dia. Estudi de so2005. Els dic a Estopa que al meu compare Juan Cruz i a mi ens encantaria poder posar una cançó seva en la nostra primera pel·lícula, que es titularà 'Tapas'.

Tot entrega. Tot a favor. Tot de cara. Tot és generositat en estat pur. Mesos després sona a la pel·lícula el seu tema 'Ya no me acuerdo' mentre un xinès practica arts marcials al Polígon Gornal de la nostra ciutat.

Aquesta és una de les meves seqüències preferides.

Seqüències 5, 6, 7, 8... Diferents localitzacions

Seqüències 5, 6, 7, 8... Diferents localitzacionsSegueix la vida. Segueixen les cançons. Estopa es fa molt gran. Més encara.

Ens seguim trobant.

Un dia en un videoclip, un altre en una entrevista, un altre en un concert, un altre en un avió...

Es compleix també el somni que facin una cançó original per a una pel·lícula produïda per El Terrat: 'Somos gente honrada'.

I segueixen creixent. Es fan productors. Es casen. Tenen fills...

Però aquesta ànima seva, transparent, com la d'aquells nens que es menjaven el llom amb patates que els feia la seva mare al bar La Española, segueix intacta.

Seqüència final. Ext. Dia. Carretera

Seqüència final. Ext. Dia. CarreteraCondueixo cap a casa. Fa sol. El mar al fons.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un disc compacte sona a tot volum. Al seient del darrere, el meu fill de 9 anys canta a ple pulmó: "Me quedaré, con muchas ganas de verte...".

La llegenda continua.