Tilda Swinton: «Crec que Jim Jarmush és un vampir»

A Only lovers left alive, l'última pel·lícula presentada a concurs a Cannes, interpreta una vampira de 3.000 anys d'edat per al director Jim Jarmusch.

-¿Es podria dir que en aquesta pel·lícula els vampirs simbolitzen els artistes?

-Sí, perquè els verdaders artistes no moren. Em refereixo especialment a artistes amb una sensibilitat específica, que treballen d'una manera molt interior i en els marges de la societat, i que no esperen que la seva feina tingui èxit comercial. És una tendència a la qual em sento molt pròxima a causa dels meus orígens artístics. Jo vaig recollir el testimoni de Derek Jarman, i ell per la seva banda era molt conscient que l'havia recollit de William Burroughs, o William Blake, o Stan Brakhage. Ser artista significa formar part d'alguna cosa molt més gran que tu, formar part d'una estirp.

-¿Això significa que és una pel·lícula molt personal per a vostè? Que ho és per a Jarmusch és obvi.

-Ho és per a tots. Vam començar a preparar-la vuit anys enrere i en aquest temps l'hem anat cuinant i afegint-hi nous ingredients que ens resulten molt pròxims. És pràcticament com una pel·lícula casolana. De fet, pot ser que oficialment aquesta sigui la primera pel·lícula de vampirs de Jim Jarmusch però, si ho penses bé, ¿de què parlaven Dead man o Mistery train o Ghost dog si no de vampirs? Jo crec que Jim Jarmusch és un vampir.

-¿Quan va entrar en contacte per primera vegada amb l'univers dels vampirs?

-De petita, és clar, suposo que contemplant fotos velles de Vincent Pryce o Christopher Lee tretes de les pel·lícules que van fer per a la Hammer. No vaig pensar mai en els vampirs com a éssers aterridors o perillosos, si més no des que vaig comprendre que si et mossegaven no et moriries sinó que series immortal. Els considero éssers màgics, com les bruixes. Sóc una enamorada de les bruixes.

-A Only lovers left alive proporciona moments hilarants. És curiós que, a part de Jim Jarmusch i Wes Anderson, ningú pensi en vostè com a actriu de comèdia.

-Crec que durant molt temps se m'ha donat bé convèncer la gent que sóc una persona seriosa. Jim i Wes em coneixen molt bé i saben que m'encanta fer-me la pallassa, però els que no em coneixen poden pensar que els meus trets afilats signifiquen que també tinc un caràcter afilat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-Si pogués ser immortal, ¿voldria ser-ho?

-No ho sé. La vida és molt llarga i, arribats a un cert punt, tots ens sentim fatigats. Durant l'adolescència tens tota l'energia del món, però això s'esgota ràpidament i per tirar endavant necessites reinventar-te. Jo sóc més vella del que et puguis imaginar i em sento estupendament bé. ¿Com? Sempre he pensat que les tres coses més importants d'aquesta vida són l'acte d'estimar, l'amistat i la naturalesa. Si et nodreixes de tot això, estaràs bé.