Superman no es jubila ni als 75

Era el 1940 i ja se sentia l'anunci del serial radiofònic: «¿És un ocell, és un avió? No, ¡ésSuperman!». Però alparedels superherois, l'Home d'Acer, no li pesen els anys. Ni pensa a jubilar-se. El mateix mes en què celebra els 75 anys, des que el juny de 1938 va aixecar un cotxe verd a la portada del primer número d''Action Comics', torna amb bombo i platerets a la gran pantalla (a Espanya ho farà divendres), de la mà de Zack Snyder (que ja ha adaptat altres còmics al cine, com 'Watchmen' i '300').

En realitat, Superman és més aviat un octogenari, perquè el seu embrió es va gestar el 1933, a la ment, i al fanzín de ciència-ficció, dels seus llavors joves creadors de 18 anys,Jerry Siegel(1914-1996) iJoe Shuster(1914-1992). «Allà era un malvat amb poders, i calb, com ho seria el seu futur i principal dolent, Lex Luthor. Era el resultat de l'ambient de crisi als Estats Units després del crac de 1929. Siegel, el guionista, de seguida va veure que si volien que el personatge sobrevisqués, necessitaven una cosa menys depressiva i van fer una versió d'un humà amb una força descomunal en samarreta i texans. Però cap editor s'hi va interessar i, literalment, la van cremar», explica David Hernando, autor de 'Superman. La creación de unsuperhéroe' (Timun Mas), un amè assaig que recorre la història i la intrahistòria del personatge, en paral·lel a les interioritats humanes dels seus creadors.

OPTIMISME DAVANT LA CRISI

La versió que va triomfar, la tercera, ja contenia un antídot contra la gran depressió. «En aquella versió hi ha les claus de la pervivència de Superman com a icona cultural, perquè els seus creadors, d'origen humil i de famílies d'immigrants jueus, el van convertir en un símbol d'optimisme i esperança, que va arrelar en un país en crisi -opina Hernando, director editorial de DeAgostini-. Era un moment anàleg a l'actual, que coincideix amb el retorn al cine de Superman i dels seus valors positius».

El superheroi, tal com el coneixem avui, va néixer després d'una productiva nit d'insomni de Siegel, el 1934, seguida d'una extenuant jornada amb Shuster portant les seves idees a la vinyeta: allà hi havia la capa, el vestit vermell i blau, els superpoders, Krypton i l'escut del pit amb la S de Superman i, com ells mateixos es van dir aquell dia, també «la primera lletra de Siegel i Shuster».

130 DÒLARS

Aquesta versió havia estat rebutjada per una editorial rere l'altra durant quatre anys, fins que l'editor Harry Donenfeld es va fiar del seu fill, que al veure la còpia que tenia a la taula li va dir: «M'agrada, em sembla molt bo». Allà va començar la relació de Siegel i Shuster amb DC Comics, a qui van vendre els drets del seu extraterrestre per 130 dòlars, ignorants, les dues parts, de l'èxit que obtindrien amb les milionàries franquícies -còmic, premsa, serials radiofònics i televisius, cine...- i que aquella decisió desembocaria en una interminable batalla legal de la qual els creadors només van rebre una generosa pensió vitalícia.

HUMILIACIÓ

No va ser fins al 1978, amb l'estrena de la primerapel·lícula protagonitzada per Christopher Reeve, dirigida per Richard Donner, quan per un primer acord Siegel i Shuster van plorar al veure que els seus noms tornaven als títols de crèdit. Entremig, moltes dificultats econòmiques i, sovint, feines lluny del còmic. El dibuixant va treballar de repartidor i va patir la vergonya d'haver d'entregar un paquet en DC. Siegel va tornar un temps a l'editorial com a guionista fins que se'n va acomiadar fart de ser humiliat i denigrat per l'editor Mort Weisinger, que va arribar a dir-li: «He d'anar al lavabo. ¿T'importa si faig servir el teu guió per netejar-me el cul?».

El Superman de Siegel no estaria fora de lloc en la societat actual. «En el primer número s'autodefineix com a campió dels oprimits. El veus salvant una dona maltractada pel marit o perseguint un senador corupte. Els seus valors morals segueixen vigents. Podria usar els seus poders per a una dictadura i en canvi ens ensenya que podem ser millors», explica Hernando, que ha furgat en múltiples fonts per documentar-se, com la part de les memòries inèdites de Siegel que es va fer servir de prova en les demandes amb DC, cartes entre els autors i els editors, xecs, entrevistes, a més de les sèries i tot el que havia llegit des de petit.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Siegel ésClark Kent», recorda l'autor. D'estudiant volia ser periodista i es va inventar la doble personalitat basant-se en si mateix: tímid, amb ulleres i amb problemes amb les noies, que no sabien ni que existia o el rebutjaven, com Lois Amster (d'aquí ve Lois Lane, que no era capaç de veure qui s'amagava sota el vestit de Clark). «Ell creia que si la gent no es quedava només amb la primera impressió, podrien veure tot el que valia. Amb l'èxit del còmic, i el casament amb la seva primera dona, Bella, aconsegueix ser gairebé com Superman».

Després de Siegel i Shuster, dècada rere dècada, multitud de dibuixants i guionistes han perpetuat la saga. Entre les novetats d'ECC Ediciones, la col·lecció de John Byrne; 'All Star Superman', de Grant Morrison i Frank Quitely i 'Por el mañana', de Jim Lee i Brian Azzarello (coeditat amb Debolsillo). La llegenda continua.