La pedra filosofal del rock llatí

Hi ha discos fonamentals en la música espanyola dels anys 80 per les seves astronòmiques xifres de vendes. I d'altres que van deixar una empremta més artística. 'La canción de Juan Perro' va conjugar els dos èxits. El quart disc de Radio Futura, publicat la primavera del 1987, no només va superar les ja considerables vendes dels seus anteriors discos sinó que va establir les bases d'un so més autòcton que derivaria en el rock llatí. Avui es publica la reedició de 'La canción de Juan Perro', que commemora el 25è aniversari d'aquest disc tan aclamat i influent. Encara que, en realitat, si sumem bé, el disc en fa 26...

Notícies relacionades

Entre l’atractiu i l’excés

Fantasia, autenticitat, brillantor i art amb Custo Barcelona i Txell Miras

'La canción de Juan Perro' va ser l'intent definitiu de Radio Futura per sonar amb un toc internacional i, al mateix temps, profundament autòctons. El grup volia donar forma a un rock espanyol que conjugués influències anglosaxones i llatines. I, també, trobar un espai propi i comú entre la modernitat i les arrels hispanes. Res d'això es va aconseguir per casualitat. "Anàvem mirant d'obrir-nos camí entre poble i poble, a les palpentes entre el lívid punk i el funky negre", explicava, ja llavors, un Santiago Auserón teòric i intuïtiu.

>>Llegiu la informació completa sobre la gestació de 'La canción de Juan Perro' a e-Periódico.