Joël Dicker: "Tenia por que el llibre es considerés fastigós"

Marcus Goldman és un jove escriptor angoixat per repetir el seu primer i únic 'best-seller'. Harry Quebert, un prestigiós novel·lista que viu, solitari, en una mansió costanera de la costa de Nova Anglaterra, i que ha estat el seu padrí literari des de la universitat. Nola Kellergan, una nena de 15 anys que es va enamorar de Quebert, va desaparèixer el 1975 i el seu cadàver apareix, ara, enterrat al seu jardí. Goldman intenta explicar els fets en el seu nou llibre. Quebert resulta que ja ho va fer... I Joël Dicker és el seu creador, un advocat suís a qui als seus 28 anys l'acaricia l'èxit amb la novel·la que explica la història (més ben dit, les novel·les, i les històries) de tots ells, 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' (Alfaguara / La Campana).

El setembre del 2012 arribava a les llibreries franceses 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' i a l'octubre, a la Fira de Frankfurt, desenes d'editorials ja s'havien donat bufetades per aconseguir-ne els drets de traducció. Va guanyar el gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa i el Goncourt des Lycéens, i n'ha venut 540. 000 exemplars. La seva gira per promocionar les traduccions al castellà i al català ha estat triomfal.

La crítica ha secundat aquest èxit, amb algunes excepcions a França. Més enllà de les ressenyes esgarriacries i dels elogis acrítics que el comparen amb Philip Roth, Enrique de Hériz el va defensar en aquest diari com un 'thriller' modèlic amb una trama que "s'aplaudirà i s'estudiarà als tallers d'escriptura".

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

A la pregunta de per què són una mica embafadors els diàlegs entre Harry Quebert i Nola, l'escriptor contesta: "Un dels errors del llibre, per a mi, és aquesta relació. Recordi que m'havien rebutjat cinc llibres. I tenia por que qualsevol element sexual en la relació entre Harry i Nola causés el rebuig dels editors, i el consideressin pedòfil, que aquesta relació era fastigosa. Per això vaig eliminar tots els aspectes sexuals i eròtics de la seva relació, que va passar a ser molt naïf, amb paraules però sense actes amorosos. Crec que va ser un error, que com a escriptor hauria d'haver assumit la meva responsabilitat: que aquesta relació fos com jo crec, amb sexe inclòs encara que ella tingués 15 anys. O bé fer que ella tingués 20 anys. Ho havia de decidir i vaig tenir un punt de debilitat. Per a mi és un alleujament veure aquests errors. Sóc massa jove per escriure una obra mestra".

>> Llegiu l'entrevista completa amb Joël Dicker a e-Periódico.