Mas desagreuja Flotats

La Sala Gran estava tancada amb pany i forrellat però el vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya va viure dimarts a la tarda un homenatge amb tota l'esplendor de la millor nit d'estrena. Gairebé com un secret (es va convocar el dia abans) i qüestió d'Estat es va plantejar l'acte de reconciliació amb Josep Maria Flotats, el director-fundador del teatre que va deixar el seu càrrec l'estiu del 1998 sota la tempesta de les seves diferències amb el conseller de Cultura Joan Maria Pujals i amb el mateix president Pujol. Va tornar a creuar el llindar del gran teatre públic acompanyat del president Artur Mas, el conseller de Cultura Ferran Mascarell i el nou director artístic, Xavier Albertí. Tots quatre van participar en el descobriment d'una placa de grans dimensions, a l'esquerra de l'entrada a la Sala Gran, que segella un retrobament llarg temps esperat. Mas va donar una idea de la dimensió de l'acte al qualificar el seu protagonista de "símbol del país".

En aquesta placa s'expressa, en una llarga exposició que encapçala una cita del mateix Flotats, "el reconeixement i agraïment més sincer" per "l'impuls inestimable i la perseverança" en un gran projecte col·lectiu a càrrec d'"un home de teatre excepcional". Abans de descobrir-la, Flotats, vestit amb elegant aire mariner amb blazer, camisa, pantalons i sabates blanques, ja va haver de recollir grans aplaudiments quan l'actor Víctor Pi es va saltar el protocol com cal esperar d'un còmic i va demanar una ovació. Després de saludar Pujol, un dels convidats, Flotats va tenir un efusiu retrobament amb la dona de l'expresident, Marta Ferrusola. No en va Mascarell, en el seu parlament, va reconèixer el seu actiu paper en l'obertura del TNC.

PROJECTES DE FUTUR

"És un moment històric", se li va escapar a Vicky Peña, espectadora de la reconciliació. Com ho van ser pesos pesants del teatre català: Lluís Pasqual, Rosa Maria Sardà, Mario Gas, Àlex Rigola, Joan Ollé, Josep Maria Pou, Lluís Homar o Abel Folk.

Xavier Albertí va iniciar els parlaments elogiant un artista que ha dibuixat personatges que van formar l'educació sentimental de generacions, "per exemple amb un Cyrano únic i irrepetible". I va concloure obrint-li la porta del TNC. Cosa que es podria concretar ja la temporada vinent. Mascarell va ser qui va revelar la intrahistòria de l'homenatge. Es va començar a forjar fa més d'un any en una trobada mantinguda amb l'artista a Madrid. La manifestació de l'11-S, dia del 15è aniversari del TNC, va aconsellar canviar la data.

Notícies relacionades

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

En les sabates de Francesc

Va parlar després Flotats i va mostrar la seva felicitat per un acte de "memòria i justícia". En els seus primers agraïments, va incloure Pujol, l'alcalde Maragall i tres dels consellers de Cultura (Cahner, Ferrer i Guitart) amb qui va treballar. Faltava, lògicament, Pujals. També va donar les gràcies a una llarga llista de col·laboradors ja morts i va recordar amb èmfasi que la seva marxa va ser "imprevista, dolorosa, traumàtica i brutal". El director i actor va revelar que Albertí li va trucar hores després del seu nomenament com a successor de Sergi Belbel. En aquest sentit es va mostrar molt disposat a tornar a estrenar al TNC. "Penso donar guerra molt de temps. Encara no s'ha fos el plom de la bala que m'ha de matar. I els bojos que disparen ho fan de forma pèssima. Llarga vida al TNC", va afirmar com a cloenda de les seves paraules entre rialles dels assistents. Abans ja havia mostrat el seu humor al sentenciar: "Disfruto d'una salut de ferro i espero que no es confongui la placa amb una làpida".

Mas, que anava acompanyat de la seva dona Helena Rakosnik, va parlar com a colofó d'"agraïment, retrobament, reconeixement i reparació". Malgrat les dificultats del TNC, va afirmar que seria "una estructura d'Estat en un país normalitzat". I aquestes estructures necessiten personatges simbòlics, "com Flotats, que ho és en l'àmbit de la cultura".