Mas desagreuja Flotats

la Sala Gran estava tancada i barrada, però el vestíbul del Teatre Nacional de Cata­lunya va viure ahir a la tarda un homenatge amb l'efectisme de la millor nit d'estrena. Gairebé com un secret (es va convocar el dia anterior) i qüestió d'Estat es va plantejar l'acte de reconciliació amb Josep Maria Flotats, el director fundador del teatre que va deixar el càrrec l'estiu del 98 sota la tempesta de les seves diferències amb el conseller de Cultura Joan Maria Pujals i amb el mateix president Pujol. Ahir va tornar a travessar el llindar del gran teatre públic acompanyat del president Artur Mas, el conseller de Cultura Ferran Mascarell i el nou director artístic, Xavier Albertí. Tots quatre van participar en el descobriment d'una placa de grans dimensions, a l'esquerra de l'entrada a la Sala Gran, que segella un retrobament llarg temps esperat. Mas va donar una idea de la dimensió de l'acte al qualificar el seu protagonista de «símbol del país».

En aquesta placa s'expressa, en un llarg escrit que encapçala una cita del mateix Flotats, el «reconeixement i agraïment més sincer» per «l'impuls inestimable i la perseverança» en un gran projecte col·lectiu a càrrec d'«un home de teatre excepcional». Abans de descobrir-la, Flotats, vestit amb elegant aire mariner ambblazer, camisa, pantalons i sabates blanques, ja va recollir grans aplaudiments quan l'actor Víctor Pi es va saltar el protocol com es pot esperar d'un còmic i va demanar una ovació. Després de saludar Pujol, un dels convidats, Flotats va tenir un efusiu retrobament amb la dona de l'expresident,Marta Ferrusola. No en va Mascarell, en el seu parlament, va reconèixer el seu actiu paper en l'obertura del TNC.

PROJECTES DE FUTUR / «És un moment històric», se li va escapar a Vicky Peña, espectadora de la reconciliació. Com ho van ser pesos pesants del teatre català: Lluís Pasqual, Rosa Maria Sardà, Mario Gas, Àlex Rigola, Joan Ollé, Josep Maria Pou, Lluís Homar o Abel Folk.

Xavier Albertí va iniciar els parlaments elogiant un artista que ha dibuixat personatges que van formar l'educació sentimental de generacions, «per exemple amb un Cyrano únic i irrepetible». I va acabar obrintli la porta del TNC. Cosa que es podria concretar ja la temporada que ve.

Mascarell va ser qui va revelar la intrahistòria de l'homenatge. Es va començar a forjar fa més d'un any en una trobada que va mantenir amb l'artista a Madrid. La manifestació de l'11-S, dia del 15è aniversari del TNC, va aconsellar canviar la data.

Després va parlar Flotats i va mostrar la seva felicitat per un acte de «memòria i justícia». En els primers agraïments, va incloure Pujol, l'alcalde Maragall, i tres dels consellers de Cultura (Cahner, Ferrer i Guitart) amb qui va treballar. Faltava, lògicament, Pujals. També va donar les gràcies a una llarga llista de col·laboradors ja morts i va recordar amb èmfasi que la seva marxa va ser «imprevista, dolorosa, traumàtica i brutal».

Notícies relacionades

Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric

La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi

El director i actor va revelar que Albertí li va trucar hores després del seu nomenament com a successor de Sergi Belbel. En aquest sentit es va mostrar molt disposat a tornar a estrenar al TNC. «Penso donar guerra molt temps. Encara no s'ha fos el plom de la bala que m'ha de matar. I els bojos que disparen ho fan de manera pèssima. Llarga vida al TNC», va afirmar per tancar el seu discurs entre rialles dels assistents. Abans ja havia mostrat el seu humor al sentenciar: «Disfruto d'una salut de ferro i espero que no es confongui la placa amb una làpida».

Mas, a qui va acompanyar la seva dona, Helena Rakosnik, va parlar com a colofó d'«agraïment, retrobament, reconeixement i reparació». Malgrat les dificultats del TNC, va afirmar que seria «una estructura d'Estat en un país normalitzat». I aquestes estructures necessiten personatges simbòlics, «com Flotats, que ho és en l'àmbit de la cultura».