PRESTIGIÓS RECONEIXEMENT AL CINEASTA BARCELONÍ
El tsunami Bayona
El director de 'Lo imposible' es corona amb el Premio Nacional de Cinematografía
Tom Holland i Naomi Watts, en una escena de ’Lo imposible’, la pel·lícula més taquillera del cine espanyol.
LSSRqonada de reconeixements per a J. A. Bayona continua. El director deLo imposible, que va arrasar a les sales fins a convertir-se en la pel·lícula més exitosa del cine espanyol, va aconseguir ahir el Premio Nacional de Cinematografía 2013, concedit pel Ministeri d'Educació i Cultura, que va valorar de manera unànime un «treball decisiu i excel·lent, especialment en un context econòmic difícil, i que ha fet molt més visible el nostre cine».
Des de casa seva a Barcelona i amb les maletes a la porta, el cineasta va contestar ahir pacient l'allau de trucades. Es va mostrar «encantat» amb un premi «inesperat», que en anteriors anys havia recaigut en noms de llarg recorregut com la dissenyadora de vestuari Yvonne Blake, Agustí Villaronga, Álex de la Iglesia, Maribel Verdú i Javier Bardem. «Ni tan sols era conscient que era candidat perquè el veia destinat a carreres més extenses. Em fa vertigen. Ha sigut un bonic gest reconèixer-me com a cap d'una nova generació de cineastes amb projecció internacional», va admetre.
«El cine espanyol ha de posar les condicions per al talent i la creativitat, que n'hi ha molt», va reivindicar un professional que aposta per obrir els mercats. «Hem de trencar les fronteres i ensenyar al món què som capaços de fer aquí», va afgir un Ba-
yona que, reclamat per Hollywood, no perdrà de vista casa seva ni els seus, els que l'han acompanyat en un lustre meteòric. «El meu objectiu no és fer una superproducció a Hollywood, a mi m'interessen les històries, i tinc uns quants projectes també aquí».
CARRERA FULGURANT/ Com un tsunami, veloç i contundent, ha estat la breu trajectòria del director sorgit de l'ESCAC (l'Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya). Després de la gran bomba de la sevaopera prima,L'orfenat (2007, set Goya, entre ells al millor director novell) es va llançar a la piscina sense por i va decidir nedar contra corrent, envoltant-se d'estrelles internacionals
-Ewan McGregor i Naomi Watts- per a la seva ambiciosa recreació de la tragèdia del Sud-est Asiàtic. Els que el veien ofegat pel pressupost (30 milions d'euros) es van equivocar.Lo imposibleno tan sols se'n va sortir sinó que va aconseguir una recaptació de més de 130 milions d'euros a tot el món (41 a Espanya).
La cinta més taquillera en la història del nostre cine va tenir a més la virtut de captivar públic i crítica. Va emocionar a les sales i li van ploure els premis. Cinc Goya i sis Gaudí, entre altres, han convertit Bayona en l'abanderat d'un cine espectacular
Notícies relacionades-d'impecable factura tècnica- amb vocació artística i internacional. Com va recordar quan va rebre elcabezónal millor director, «fer pel·lícules grans no és ser arrogant, igual que fer pel·lícules petites no significa ser pobre».
Bayona (Barcelona, 1975) ara es dirigeix a tota vela a la conquista d'Amèrica. Avui vola cap a Dublín a la caça de localitzacions per aPenny dreadful, una sèrie de «terror psicosexual», segons el guionista, John Logan (Gladiator). «És un drama victorià al Londres de finals del segle XIX. La gràcia és que hi apareixen personatges com Frankenstein, Dorian Gray i Dràcula, i sí, el sexe és un component important però no és explícit». Més endavant debutarà a Hollywood amb un film de ciència-ficció amb guió del prestigiós Eric Roth (Forrest Gump, El curiós cas de Benjamin Button), del qual no dóna més detalls. ¿Podrà ser lliure a la poderosa meca del cine? «Ho intentaré, sé que han sigut pocs els directors que ho han aconseguit, tot depèn dels èxits a la taquilla. Però jo no estic disposat a renunciar al meu art».
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La guerra, un espectacle multiusos
- MÚSICA Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"
- Reflexions durant el confinament