Rock i soul de la vella escola

Alabama Shakes té compte a Twitter, però aquesta deu ser una de les seves poques connexions amb el present i les seves servituds. El seu so és d'una altra època: rock i soul d'essènciesvintage, com portat des dels 70 en una càpsula del temps.

Dimarts a la nit, a l'Apolo, els d'Athens (Alabama) van defensar amb enteresa una proposta musical que beu de la passió pel passat. Un passat que no van viure mai en el seu moment: la líder, Brittany Howard, té només 24 anys. Ella és el motor de tot això. Una veu poderosa amb rastres de Janis Joplin i capacitat per transformar totes les partitures, fins i tot les que puguin ser menys inspirades, en remolins emocionals.

¿SOBREEXPOSICIÓ? / Aquí van arrencar ambBe mine, tall gairebé gospelià del seu únic i exitós disc,Boys & girls(2012). La següentHang looseés una efectiva crida a l'alegria, un rebuig de totes aquelles complicacions gratuïtes amb què ens fem més difícil la vida. I després,Hold on, la cançó que els va revelar i que, teòricament, havia d'enardir el públic, però que aquí va ser rebuda amb una certa indiferència. ¿Potser per sobreexposició? La veritat és que Alabama Shakes té temes més bons.

Notícies relacionades

Mate, una web per trobar amistats a la mateixa ciutat

Orfebre de tècniques mil·lenàries

Un d'ells ésI found you, explosió soul amb verdadera capacitat emotiva. Grans cors -el teclista Ben Tanner ho dóna tot- i millor veu principal: Brittany oferint la seva millor cara. La resta de l'actuació potser va tenir els seus alts i baixos, amb alguna cançó nova que potser no està a l'altura de les seves millors troballes, però la majoria del concert va resultar disfrutable, sempre, sobretot, gràcies a Brittany Howard.

Adele hauria d'anar amb compte, perquè no costa imaginar-se Brittany Howard assumint tots els treballs que requereixin força vocal en els pròxims anys. Em puc imaginar un tema de Bond cantat per ella.